Tan sols entrar a l’habitació es topen amb una llitera ben enganxada a la porta i, d’espai, no n’hi ha gaire més: hi cap un altre llit de matrimoni, una petita taula i un bany d’allò més reduït. Fa uns quatre mesos que la Marcia Mateo i els seus fills ─de 15, 19 i 22 anys─ s’allotgen en una pensió del barri Gòtic després de ser desnonats. Expliquen que és l’única alternativa que els ha ofert Serveis Socials i critiquen que “no és una solució digna”.
Dormen tots quatre amuntegats, els joves estudien sobre els matalassos, no està permès que rebin visites i no poden cuinar-se els seus propis àpats. A l’hostal els marquen horaris per esmorzar, dinar i sopar i els fan la bugada dos cops per setmana. “He de fregar els plats a la pica del lavabo… no és un bon lloc per estar amb els nens“, relata Mateo. “Ens espavilem… per ara, és l’únic que tenim“, diu la Nicole Urbáez, la filla mitjana.
Em fa vergonya explicar-ho als companys, per si se’n burlen
La jove estudia per treure’s el Grau Mitjà d’Emergències Sanitàries però, sota aquestes condicions i després d’un desnonament, lamenta, se li fa difícil concentrar-se i mirar endavant. “Intento esforçar-m’hi perquè és el meu somni, però és complicat”, narra. A més, no gosa parlar-ne amb cap company: “A vegades em fa vergonya, per si es burlen de mi”. Justament la Nicole era a casa quan un gran dispositiu policial va fer-los fora.
“Va ser molt desagradable (…) Ens han deixat sense llar. No m’agradaria tornar-ho a viure“, insisteix. Era dimarts 29 de juny quan diverses furgonetes dels Mossos d’Esquadra van plantar-se al carrer de la Cera per treure’ls del pis que ocupaven des de feia dos anys i mig. El Sindicat d’Habitatge del Raval i el consistori van alertar que el llançament no s’havia notificat i es van encendre totes les alarmes.
Els Serveis Socials s’hi van presentar, van traslladar la família a la pensió i, per si no n’hi havia prou, van emmalaltir de covid-19. Segons Mateo, van entrar al pis del Raval essent víctimes d’una estafa: li pagaven el lloguer a un fals arrendador fins que va desaparèixer i, aleshores, van descobrir que el pis era propietat de la Sareb, l’anomenat banc dolent. En el moment del desnonament, però, afirmen que havia passat a mans de la Caixa.
“Una família no pot viure en un hostal, és per als turistes”
Des del Sindicat d’Habitatge del Raval reblen que els hostals són per als turistes i, segons Elena Martín, membre del col·lectiu, “és evident que una família no hi pot viure”. De moment, la Marcia i els seus fills no tenen data per marxar-ne perquè encara estan en tràmits per accedir a la Mesa d’Emergència i poder rebre un pis en règim de lloguer social. Una via que, malgrat obrir l’esperança, tampoc no és garantia de res.
Segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, ja són més de 600 les famílies que han perdut la llar ─o estan a punt─ que engreixen la llista d’espera de la mesa. Se’ls ha reconegut el dret a accedir a un pis públic assequible, però no hi ha prou habitatges per a tothom. “Hi ha gent que fa més de tres anys que espera el pis. Cada vegada s’allarga més i és més insostenible. S’ha de treure habitatge d’on sigui“, sentencia Martín.
