14 sindicats i organitzacions en defensa del dret a l’habitatge de Barcelona han ocupat una oficina de Solvia, un dels principals gestors dels pisos propietat de la Sareb. L’objectiu era aconseguir un lloguer social de cinquanta famílies que viuen en pisos de la Sareb i tenen una ordre de desnonament. Després de més de cinc hores concentrats, a quarts de cinc de la tarda s’ha dissolt la protesta. Finalment, han aconseguit parlar amb el banc. Els han assegurat, però, que no hi haurà negociació. Davant aquesta resposta, afectats i activistes afirmen que la seva lluita no acaba aquí.

A la protesta hi han participat una vuitantena d’afectats i activistes des de les 11 h, per reclamar també que els immobles de la Sareb passin a formar part del parc públic d’habitatge. L’acció s’emmarca en la campanya #PlanSareb, impulsada per entitats en defensa del dret a l’habitatge de Madrid, i a les quals s’hi han adherit Manresa, València, Sabadell i Barcelona. Es tracta de mobilitzacions prèvia a l’1 de maig organitzades pel moviment per l’habitatge, sindicats i altres organitzacions socials. Durant l’acció també s’ha tallat el trànsit del carrer de Malats, a Sant Andreu.

acció aturar desnonaments Sareb
Protesta davant la seu de Solvia, al carrer de Malats

Les convocants de l’acte han reunit 68 casos de testimonis que han acudit a assemblees de sindicats de l’habitatge i de la PAH per trobar una solució a la seva situació. Molts dels afectats fa anys que viuen als pisos d’on ara se’ls vol desnonar, i reclamen que els deixin pagar un lloguer social per poder-se quedar a casa seva. Les entitats calculen que a Barcelona hi ha 1.140 pisos de la Sareb i 378 estan buits.

Els participants han encartellat la seu de Solvia

També reclamen solucions per a les persones que no tenen la situació administrativa regularitzada i, per tant, no tenen accés a la justícia per als seus casos.

La Sareb es va crear el 2012, fruit de la crisi financera per rescatar el sector bancari espanyol. L’anomenat banc dolent es va quedar amb els actius tòxics dels bancs i caixes d’estalvis rescatats amb diners públics, la majoria pisos carregats de deutes.