Els Mossos d’Esquadra continuen investigant la identitat dels pares que van abandonar un nadó a Sants la setmana passada. El petit, segons va confirmar la DGAIA en una entrevista al ‘bàsics’, ha anat amb una família d’acollida d’urgència. Però, què suposa a la pràctica ser una família d’acollida? Actualment hi ha 8.000 nens tutelats per la Generalitat i només 900 famílies d’acollida. Dues famílies comparteixen el seu testimoni: “Calen mes famílies que vulguin donar amor. No necessiten els teus cognoms, sinó amor”.
“Estem sempre preparats per si ens truquen”
La família Perea Ruiz van prendre la decisió de ser una família d’urgència d’acollida una vegada els seus fills biològics ja s’apropaven a la trentena. Han passat pel procés en cinc ocasions, i cada experiència amb cada infant ha estat diferent. “Estem sempre preparats per si ens truquen perquè un bebè ens necessita. Ho vivim amb il·lusió i amb amor. Fins que se’n va”, ha explicat María Carmen Ruiz. Aquest període d’acollida d’urgència requereix un mínim de sis mesos, durant els quals “parlem amb els infants perquè entenguin que tornaran amb els seus pares biològics. Aquesta pràctica, segons la mare d’acollida, l’ajuda també a ella mateixa per conscienciar-se d’aquesta temporalitat. “L’objectiu és ajudar-los durant el temps que calgui i perquè acabin vivint al lloc on han d’estar”.
L’acollida temporal representa per a ella “un gran aprenentatge perquè veus i vius una realitat fora de la teva bombolla”. Concretament, ha explicat que ha après a “donar amor incondicional sense esperar rebre”, però deixa clar que aquesta “no és una decisió que prens per un mateix, sinó per donar amor i una llar a un bebè que ho necessita”. “És màgic perquè és una relació gratificant. Al cap d’un temps els tornem a veure. Sempre ens han reconegut i notem que formem part de la seva vida”.
“El vincle no desapareix, forma part de la seva vida com a infant i de la nostra com a pares”
Amb tots els bebès que ha acollit temporalment d’urgència la família Perea Ruiz hi ha continuat la relació una vegada han retornat als pares biològics, passat un temps prudencial i de readaptació. “Les famílies biològiques solen ser molt agraïdes perquè has cuidat els fills en una etapa que no podien ells”, explica José Perea. “El vincle no desapareix. L’infant forma part de la nostra vida i nosaltres, de la seva“.
“Els pares biològics em van donar un cervell, però els pares d’acollida me l’han omplert”
“Quan et planteges tenir fills en una parella homosexual cal explorar les opcions“. Així van plantejar-se la possibilitat de crear una família d’acollida Luca Tancredi Barone, periodista i professor d’institut i la seva parella. Es van informar a través de l’associació ‘FLG’, que és una associació de famílies de mares i pares lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i ara ells qui assessorem a noves parelles que emprenen aquest camí. “Calen més famílies que vulguin donar amor, és l’únic que es requereix”. “Estem conscienciats que els fills no son nostres, la vida en definitiva és seva i la nostra funció és acompanyar-los, com tot tipus de família, que n’hi ha molts”.
Tancredi ha posat sobre la taula el paper de la biologia i l’ADN en les converses dins d’una família d’acollida. Ha explicat que, parlant amb la seva filla, ella mateixa li va dir que els seus pares biològics “li havien proporcionat un cervell, però que els pares d’acollida me l’han omplert”.
“L’important és transmetre el missatge que hi ha algú que t’està cuidant”
La filla de Luca Tancredi, que ara té 10 anys, també va passar per una família d’acollida i diagnòstic. “La meva filla sap qui va ser la seva acollida d’urgència i és important transmetre el missatge que hi ha algú que t’està cuidant”, ha apuntat.
Un dels processos més complexos pels quals passen les famílies d’acollida és la de respondre a dubtes. És un procés que, per al periodista, neix naturalment. “Hi ha moltes preguntes, algunes són difícils, però la feina consisteix a anar teixint un vestit cada vegada amb més capes. Cal anar vestint les respostes, mai és una sorpresa i la història forma part del relat”.
Amb l’edat es van formant capes de complexitat i preguntes més sofisticades i “és en aquest punt on t’has d’ajudar de l’Administració”. Tancredi s’ha ajudat de les institucions col·laboradores d’integració familiar (ICIF), sobretot en moments que l’infant “demana coses a què no sabem respondre perquè no tenim la informació corresponent”.
