Els dilluns ens mirem Barcelona més de lluny, des del ‘Mirador’, del “bàsics”. En aquesta ocasió ho hem fet amb l’arquitecta, comissària i professora que ha dirigit l’Storefront for Art and Architecture de Nova York i l’Association School of Architecture de Londres Eva Franch. També va ser cocomissària i cofundadora del Model, Festival d’Arquitectures de Barcelona. Amb una projecció internacional, ha tornat a Barcelona per fer un any temàtic i una de les coses que més valora, ha explicat, és veure la convivència entre diferents generacions que hi ha a la ciutat, cosa que no troba en altres capitals mundials. Un altre aspecte és la “cultura de mercats que hi ha”, que troba “incomparable a altres llocs”, així com el valor que es dona als aliments i als àpats.
“Em preocupa la qualitat de l’aire”
Si hagués de canviar alguna característica de la ciutat seria en els àmbits de mobilitat i sostenibilitat. “Em preocupa la qualitat de l’aire i cal treure espai als elements que generen pol·lució”, ha dit Franch emmirallant-se en “altres grans ciutats que ja ho han fet”. Així doncs, s’ha mostrat partidària de reduir l’espai urbà que dediquem al vehicle privat i molt a favor de moure’s amb bicicleta per Barcelona: “És un plaer trobar-te carrils bici extremament protegits si ho comparem amb altres ciutats”.
Barcelona, una ciutat pionera
Per l’arquitecta, Barcelona sempre ha estat “una ciutat pionera perquè es fa les preguntes adequades per ser millor”. Davant les crítiques d’una part de la població que això genera, Franch ho argumenta dient que “a vegades concentrem la crítica en allò que és nou”. De totes maneres, considera el debat com “una de les grans qualitats de la societat” i la millor manera d’articular-lo, creu, és “a través de la creativitat”.
