Els educadors “fa temps que estem dimitint d’anar a treballar a determinats centres” d’acollida de menors no acompanyats. Ho ha dit aquest dilluns, en una entrevista al ‘bàsics‘ el vicepresident del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya, Lluís Vila. De fet, Vila ha apuntat que tres dels motius que deriven en aquesta situació són “que no hi ha recursos econòmics ni tampoc un projecte social i educatiu per a un col·lectiu amb necessitats molt específiques”.
En aquest sentit, el vicepresident de l’òrgan col·legiat ha afegit que “moltes vegades un sol educador s’ha de fer càrrec de fins a una trentena de joves” i, en ocasions, “s’està enviant persones sense preparació a treballar com a educadors socials”, de vegades, apunta, “només pel fet que saben parlar àrab“.
La situació que viuen els educadors socials, segons Lluís Vila, amaga que “falta inversió i una aposta real per solucionar un problema d’alta complexitat” perquè, ha relatat, “ara mateix la Generalitat té el pressupost prorrogat i es decideix prioritzar en altres coses”. Malgrat tot, Vila reconeix que “dins de la precarietat de no tenir ni instal·lacions ni projectes, s’intenta fer-ho el millor possible”.
Empesos a la marginalitat
Aquesta situació, però, no es veu condicionada només per la falta d’inversió econòmica, sinó també pel disseny del circuit d’acollida i de protecció a la infància que, segons Lluís Vila, és “precaritzat i insuficient”. I ha anat més enllà i ha denunciat que una de les mancances és que “un cop els menors tenen 18 anys i un dia, se’ls diu: ‘Fins aquí’“, i llavors, recorda, “deixen de ser tutelats per l’Administració”.
En aquest punt, la Llei d’estrangeria representa una trava per a aquests nous adults, ja que “té criteris molt rígids per regularitzar l’estada a l’estat”. Segons enumera el vicepresident de l’entitat, “un és tenir un contracte de feina d’un any d’antiguitat”, i es pregunta: “Quants contractes d’un any es fan per a joves amb baixa formació?” i conclou que són “requisits irreals” perquè, remata: “Amb aquests requisits, quants joves universitaris es poden independitzar amb 18 anys?”
Davant d’aquesta realitat, Lluís Vila recalca que “caldria fer estudis per saber quants d’aquests nois i noies faran 18 anys properament, i saber quants d’ells es quedaran sense papers, sense poder treballar i obligats a viure sense res”. És per això que, segons apunta, aquests dies s’ha vist molts d’aquests dormint al carrer, perquè el sistema “empeny estructuralment determinats sectors de la població a sobreviure en la marginalitat“.
Col·lectiu estigmatitzat
Les darreres dades dels Mossos d’Esquadra destaquen que l’índex de delinqüència d’aquest col·lectiu és del 18 %, una dada que no es pot obviar “perquè és elevada”, apunta el vicepresident dels educadors socials. Puntualitza, però, que “caldrà veure quants d’aquest 18 % són tutelats o ja tenen la majoria d’edat i són al carrer perquè no poden treballar, i per menjar-se un entrepà de tres euros, han de robar”.
