A Barcelona hi ha prop de 1.000 persones sense llar, segons l’últim recompte de la XAPSLL, i algunes d’elles opten per demanar diners al carrer. Les entitats que treballen amb persones sense llar, com Arrels Fundació o l’equip de l’hospital de campanya de Santa Anna, fan notar que és evident que donar almoina no serveix perquè surtin de la situació d’exclusió social d’aquestes persones. Però, més enllà d’aquest punt de consens, el debat està obert: és bo donar diners a persones que demanen al carrer? Cal donar-ne només a persones sense sostre que reconeixem del barri? És millor optar per proporcionar-los només menjar?
El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, s’afanya a afirmar que la decisió de donar diners o no és personal: “Cadascú ha de fer el que consideri, però és important que si escollim donar diners serveixi per establir una conversa amb la persona”. Busquets, però, destaca que les persones que pidolen són capaces de decidir amb què s’ho gasten perquè “nosaltres no som ningú per decidir què ha de fer la persona amb aquests diners”.
Vicky Molins, monja teresiana i cofundadora de l’hospital de campanya de l’església de Santa Anna, que acull a persones sense sostre al barri Gòtic, explica la seva experiència personal per aplicar una distinció: “Si conec la persona, alguna vegada li dono diners; però, si no, no ho faig”, afirma. Molins sí que prefereix assegurar-se, si pot, de l’ús que farà la persona dels diners i assegura, com Busquets, que donar almoina ha de ser una excusa per aproximar-se a qui ho demana: “Una opció pot ser convidar a un cafè o a un entrepà, i preguntar-se per la situació de la persona”.
De fet, entre les mateixes persones sense llar hi ha diversitat d’opinions. En Javier, que aquests dies s’allotja en un equipament municipal de la Zona Franca però que sovint passa el dia a Santa Anna, no té una posició fixa perquè, per a la persona que demana, “a vegades és millor diners; a vegades, menjar”. En Jaume, també a la parròquia, és més contundent i diu que “qui demana ho fa per a alcohol o drogues perquè a Barcelona no passes gana”.
“I si s’ho gasta en alcohol?”
Busquets té una opinió clara sobre aquest assumpte: “Viure al carrer moltes vegades porta a un procés d’alcoholització i, per tant, aquestes persones poden tenir aquesta necessitat“, perquè, explica el director d’Arrels Fundació, “fins que la persona no passi un procés de desintoxicació, necessitarà la beguda”. 
Ho explicita clarament en Daniel, que aquest dilluns al matí demanava diners a la Rambla darrere de cinc vasos en què apunta la destinació dels diners: cervesa, marihuana, LSD, menjar o Disney Land. En preguntar-li, però, diu que aquesta és la manera que ha trobat per guanyar més diners perquè a la gent li crida l’atenció: “Tinc una vida normal, però no tinc feina i dormo al carrer. Per això demano”, assegura.
