Des del terrat de casa, la Maite Mendivil ha vist com cremava el Liceu, ha patit angoixada l’atemptat de la Rambla i cada dia comprova com treballen lladres, captadors o prostitutes. “És com veure la tele”, diu. També ha estat testimoni de com el passeig s’ha convertit en icona turística i com això ha fulminat veïnat i comerç. La camiseria Xancó, per exemple, resta silenciosa a la cantonada de davant, amb les persianes abaixades definitivament després de 200 anys. La Maite es resisteix ara a ser una víctima més.
Ella és una de les últimes de la Rambla, una del mig centenar de veïnes i veïns que tenen residència fixa al passeig, o que en tenien almenys el 2018, quan l’equip encarregat de la futura reforma en va fer recompte. Una sentència judicial obliga ara la Maite a abandonar el que ha estat casa seva els últims 33 anys, un quart pis, petit i acollidor, a la cantonada de la Rambla amb el carrer de l’Hospital.
“Això era un colomar, no hi havia res”, explica. A canvi d’arreglar el que un dia va ser el pis de la portera, va signar amb la propietària un contracte indefinit (“de renda antiga però actualitzada”) que va mantenir sense problema fins que la dona va morir i el fill el va heretar.
Perdre el pis per 300 euros
El 2015 ell la va acusar de no ingressar un dels rebuts, “de 290 euros en aquell moment”, i aquí va començar el calvari judicial de la Maite. “Jo vaig pagar, igual que he fet en 30 anys”, assegura ella, “però a ell no li van arribar els diners”. Ho atribueix a un error informàtic del banc, però el jutge hi va tenir l’última paraula: “Van decidir que jo havia de perdre el pis per 300 euros”.
La primera ordre de desnonament, que s’havia d’executar ja aquesta setmana, es va suspendre poc abans. Tot estava preparat, però, per fer-hi front, amb la col·laboració de col·lectius veïnals com Resistim al Gòtic que li donen suport. “S’ha d’intentar perquè m’agrada viure aquí”, diu la Maite. Tot i això ja no és com abans.
“Ara soc una més que et trobes per l’escala, al costat de les maletes”. Envoltada de pisos turístics, la Maite és una supervivent a la finca, que recorda habitada per dones grans, gent del barri. Fa uns anys s’hi va instal·lar també un veí que, a la pràctica, segons diu, s’ha convertit en “inversor”, ja que també lloga habitacions del seu pis i gestiona les entrades i sortides de turistes dels altres pisos. “Li molesto perquè soc veïna”.
L’alternativa per a la Maite es diu Mesa d’Emergència. Hi acaba d’accedir per la situació de vulnerabilitat, sola i sense poder treballar per una discapacitat. Però l’espera per un pis de lloguer social és llarga, pot arribar als dos anys. No li queda més, ara per ara, que dur al límit la condició de supervivent de la Rambla.
