La gran majoria de persones cuidadores són dones, així ho demostra l’última Enquesta de salut de Catalunya. Ens referim a les persones que cuiden en femení, ja que les dades apunten que són les dones les que tenen cura de persones grans, malaltes o amb diversitat funcional i que es veuen obligades a frenar la seva vida per dedicar-se a les cures. Al ‘bàsics’ hem parlat amb cuidadores no professionals del seu dia a dia i de les conseqüències que té fer-se càrrec d’algú. “Si no et cuides tu, no podràs cuidar, em va costar molt entendre això”, ha explicat Joana Figueroa, de l’Associació de Cuidadors Familiars i que va estar set anys cuidant la seva mare, amb Alzheimer.
Espais d’esbarjo i socialització
L’Associació de Cuidadors Familiars va néixer l’any 2013 perquè les cuidadores poguessin trobar un espai per compartir dubtes i inquietuds, però també per desfogar-se amb altres persones que viuen una situació similar i fomentar llocs d’esbarjo i socialització. Avelina Franco, de l’Associació de Cuidadors Familiars, reconeix la importància de l’entitat: “El suport és molt important amb persones que estan passant el mateix, ja que la gent que no ho ha passat no ho entén”. Ella ha cuidat la mare durant sis anys i ara té cura d’una amiga.
Les dones cuidadores, amb pitjor salut física i mental
Els problemes que poden semblar més evidents en les cuidadores són els físics, però especialment rellevants són els problemes de salut mental. Tenir cura de les persones grans o malaltes suposa una càrrega emocional i psicològica important. Sovint, les cuidadores alerten que no disposen del suport necessari per fer front a aquesta càrrega, ni en l’àmbit econòmic ni tampoc en el social.
“Al final vaig anar al psicòleg perquè no saps quant pot durar la malaltia i veia que no podia”, ha reconegut Melchora Bernal, de l’Associació de Cuidadors Familiars i que va estar tenint cura de la mare.
Les dones que es dediquen a les cures tenen una pitjor salut física i mental, i sovint es veuen abocades a patir ansietat, estrès o depressió.
