‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en la nova campanya que ha llançat el Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya que pretén apropar aquest ofici a la ciutadania. També s’ha fixat que el canvi de govern a la ciutat sembla que ha fet desaparèixer el cabreig i ha tornat als debats de sempre i “ja no estem enfadats tot el sant dia”.
1. Arquitectes, gent d’estar per casa
El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya ha presentat una campanya que dona forma a la figura de l’arquitecte de capçalera i pretén apropar aquest ofici a la ciutadania.
La campanya defensa: “Posa cara al teu arquitecte. Viuràs en un espai saludable. Gaudiràs d’un entorn accessible. Viuràs en un edifici segur. Tindràs un habitatge confortable”.
El mes de febrer hi va haver dues tragèdies vinculades a edificis. Primer a Badalona, amb l’esfondrament d’un immoble que va causar tres morts. I després a València, amb 10 persones que van perdre la vida en un incendi, suposadament causat per un material inflamable fet servir per donar forma a la façana ventilada.
La tragèdia va fer que molta gent, per primera vegada, es preguntés: “És segur on visc?”. Márquez creu que sabem molt bé com és casa nostra de portes endins, però no sabem res de la nostra finca. De fet, reflexiona que quan entres a qualsevol portal immobiliari, tens informació sobre el nombre d’habitacions, banys, alçària, estat del pis, veus la cuina, si té terrassa, però de la salut o les característiques de l’edifici no en diu res.
Pel periodista, potser els mitjans han convertit l’ofici d’arquitecte en una mina d’intel·lectuals, pensadors propers al món de les idees i allunyats del món de les coses, quan en realitat qualsevol projecte urbanístic o constructiu té darrere un arquitecte. I fins i tot, recorda, l’Ajuntament de Barcelona, en temps de Dani Mòdol, va tenir un regidor d’Arquitectura.
Márquez també creu que potser hi ha qui en tot això vegi oportunisme després de dos incidents que han costat la vida a 13 persones. Però apunta que potser més que oportunisme és oportunitat i una manera d’animar que els diferents col·legis professionals es preguntin de quina manera poden incidir més i millor en la societat.
2. Del cabreig al debat de sempre
El periodista deixa clar que no vol que s’interpreti aquesta cosa bona com un elogi al govern municipal actual i una crítica a l’anterior, ja que també es podria interpretar a l’inrevés. Han estat uns últims anys molt complicats, amb una pandèmia i un procés que han fet, creu, que la ciutat potser no hagi pogut estar pel que hauria d’haver estat. Considera que era molt difícil avançar al marge de la conjuntura, però també apunta que la determinació del govern, amb polítiques tan definides i una ideologia tan marcada, va dividir la ciutat: “I ens vam enfadar els uns amb els altres”.
Això és dolent? Márquez creu que sí perquè estem enfadats. Però també que no, perquè hi havia un govern, agradi o no, amb una certa valentia, però amb unes maneres que feien que si no hi estaves d’acord “et posessis molt de cul”.
Ara, el periodista creu que amb el canvi de govern sembla que el cabreig ha desaparegut. I han tornat els debats de sempre. Això és bo? Creu que no, perquè no en tenim de nous. Però, també que sí, perquè no estem enfadats tot el dia. Alguns exemples:
1. carril bici de la via Augusta, que al final es queda
2. Copa Amèrica
3. desfilada de Louis Vuitton al Parc Güell
4. F1 al passeig de Gràcia
El més actual aquests dies és la desfilada al Parc Güell, una zona verda amb l’entrada regulada des de l’octubre del 2013. Que es converteixi en una passarel·la no acaba de convèncer els veïns. Però no només perquè en els preparatius van destrossar una de les escales originals, sinó per l’ús privatiu i exclusiu que s’està fent d’un espai públic.
També hi ha el tema del Fan Festival del GP de Catalunya, que el 19 de juny convertirà el passeig de Gràcia en un circuit de cotxes. Márquez creu que la foto passant per davant de La Pedrera i la Casa Batlló serà una postal fantàstica, però alimenta la imatge de ciutat aparador. Tot i això, creu que s’han perdut dues oportunitats amb aquest esdeveniment. Primer, retre homenatge al circuit de Montjuïc, on es van disputar curses de motos i cotxes des de principis del segle XX fins a mitjans dels 80, amb quatre GP d’F1 entre finals dels 60 i mitjans dels 70.
L’últim GP d’F1 es va disputar el 27 d’abril del 1975. Era un circuit perillós, de 3,8 quilòmetres. Els pilots ja havien advertit del risc de córrer a Montjuïc i, de fet, Emerson Fitipaldi va decidir autoeliminar-se.
El dia de la cursa, Rolf Stommelen va sortir volant en el canvi de rasant de la recta de l’estadi després de perdre l’aleró. El seu cotxe, un Embassy Hill, va caure sobre un grup de persones i hi va haver quatre morts i 10 ferits greus.
Però Montjuïc feia molts anys que era escenari de curses de cotxes. Als anys 20 es va disputar la Copa Barcelona, organitzada per la Penya Rihn, creada l’any 1914 a còpia de tertúlies esportives al bar del mateix nom de la plaça de Catalunya.
L’altra oportunitat perduda és el record de la Carrera en Cuesta de la Rabassada. La primera cursa es va celebrar l’11 de juny del 1922 gràcies a la Penya Rihn. Se’n van fer unes 30 edicions.
En motos hi van participar noms tan coneguts com Sito Pons, Carlos Cardús, Joan Garriga, Santi Herreros, Ricardo Fargas i Jaume Alguersuari.
ollserola també ha passat i presenta un aspecte absolutament insòlit, i també que l’aigua del subsol ha tornat a brollar.
