“Esmorzo. M’assec al sofà. Miro òpera a la televisió. Dino. Faig una becaina d’un parell d’hores. Bereno. M’assec de nou al sofà… I ja està!”. És la rutina gairebé diària de Pepita Serra, veïna de Sarrià de 83 anys que viu sola des que es va divorciar, ara ja fa temps. L’únic ésser que cada hora li fa companyia és la seva gosseta, la Noa, que sol arraulir-se al seu costat mentre corre el rellotge. La Pepita diu que li agrada estar sola però, alhora, se li dibuixa un somriure quan parlem del Joan, el voluntari de la Fundació Avismón que cada dijous la visita.

“És una experiència molt bona. Com que als dos ens agraden els jocs de taula, juguem al Rummikub o a l’Scrabble…”, relata. Dijous, 16 de maig, van tenir una cita especial: el dinar de primavera d’Avismón, al restaurant Els Porxos, a la Sagrada Família; una trobada que l’entitat organitza per lluitar contra la soledat no desitjada. Al ‘bàsics’ vam acompanyar la parella des que van creuar el portal de Sarrià. “M’encanten aquests dinars. M’agrada veure la gent, però que a mi no em diguin res, eh!“, diu riallera. Desenes de persones els esperen per asseure’s plegats a taula.

La Pepita i el Joan surten de casa per assistir al dinar de primavera d’Avismón
Trobar-me aquí, amb tothom, és l’alegria més gran del món”
Emilia García, usuària d’Avismón

De mica en mica arriba tothom al restaurant i, abans de començar a servir els canelons de primer plat, usuaris i voluntaris de la fundació aprofiten per saludar-se. Emilia García, de 95 anys, fa una dècada que no se’n perd cap: “Trobar-me aquí, amb tothom, és l’alegria més gran del món”. També pateix solitud no volguda i aquests àpats l’ajuden a trencar la rutina i a enfortir els vincles. Segons Jordi Farré, president d’Avismón, “el sentiment de soledat” creix a Barcelona, en un societat “cada cop més aïllada entre persones”. Per Helena Sayó, voluntària, la recepta és clara.

La gent gran necessita ser escoltada. A vegades amb això ja en tenen prou o amb una trucada que es converteix en la il·lusió del dia. Ho agreixen molt i, com a voluntaris, ens omple acompanyar-los. Recomano dedicar estona a la gent gran“, explica. El voluntariat és clau per a Avismón, que durant tot l’any combat la soledat no desitjada del col·lectiu. Aquest any ha programat tres dinars de primavera amb un centenar de comensals: dos a Barcelona i el tercer, a l’Hospitalet.

Emilia García somriu mentre saluda les amistats al dinar de primavera d’Avismón