L’associació Famílies de Presos acusa els funcionaris de presons, en protesta des de l’assassinat de la cuinera de Mas d’Enric, de fer servir la desgràcia per posar pressió a la Generalitat a costa del benestar dels interns: “Els funcionaris utilitzen la mort per collar les rosques a qui les han de collar, però estan aplicant un primer grau, un càstig col·lectiu als presos”, ha lamentat la presidenta de l’entitat, Gràcia Amo, en una entrevista al ‘bàsics’. “S’està utilitzant la mort de la Núria més enllà del condol que hauríem de sentir tots”, ha afegit.
“Ha hagut de morir aquesta pobra senyora per saber que a la presó hi ha morts?”
Amo ha lamentat l’augment d’agressions per part dels intents als funcionaris, però també ha apuntat que, al mateix temps, han augmentat les agressions i contencions als presos, els trastorns mentals, el consum de drogues i també les morts: “Ha hagut de morir aquesta pobra senyora per saber que a la presó hi ha morts?”, s’ha preguntat. Per tot plegat, ha demanat a la conselleria de Justícia i als sindicats “que deixin la guerra”.
Milagros, funcionària de Wad-Ras: “Fem tot el possible perquè no hi hagi aldarulls”
També al ‘bàsics’ hi ha intervingut la Milagros, funcionària de Wad-Ras des de fa 34 anys, que ha explicat que la situació en aquest centre de dones de la Vila Olímpica és relativament tranquil·la: “Aquest cap de setmana fins i tot algunes preses em deien que ho entenien i generalment no es van queixar. Fem tot el possible perquè no hi hagi aldarulls“. Segons Milagros, les reclamacions dels treballadors estan enfocades a “tenir més recursos i això vol dir tenir més protecció i seguretat”. La treballadora també ha qüestionat què feia el pres que va matar la treballadora, condemnat per delicte de sang, destinat a la cuina de Mas d’Enric.
Els advocats alerten que les protestes afecten l’assistència als presos
Les protestes dels funcionaris de presons han obligat a confinar 4.000 presos catalans que no han pogut sortir de la cel·la, segons dades del Departament de Justícia. Això suposa que s’han anul·lat els tallers i les activitats de reinserció. També ha impedit l’assistència jurídica dels presos: “El dret a la defensa de les persones preses està molt afectat: no es poden fer trasllats de les vistes dels judicis, no hi ha comunicació entre presos i advocats, no es poden preparar els judicis”, ha explicat Eulàlia Barros, de la Comissió de Dret Penitenciari del Consell de l’Advocacia Catalana, també al ‘bàsics’.
Per això ha demanat a la Generalitat i als sindicats “que posin mitjans al diàleg i a l’enteniment”. En xifres, el bloqueig ha obligat a anul·lar entre el 14 de març i aquest dilluns una cinquantena de judicis i 78 tràmits més.
