(ACN/Redacció) Diversos exconsellers de Justícia i antics responsables de serveis penitenciaris de la Generalitat han defensat aquest dilluns en una carta el sistema penitenciari català, arran de les mobilitzacions dels funcionaris de presons d’aquests dies. Els responsables de les presons catalanes en legislatures passades han assegurat que un fet “lamentable” com l’homicidi d’una cuinera a la presó de Mas d’Enric no pot provocar “passos enrere” en un model d’èxit que ha prioritzat la rehabilitació. Per això, insten a seguir defensant el “consens” sostingut les últimes dècades i que, segons ells, ha estat elogiat en àmbits internacionals.
Els signants són Josep Maria Vallès, Carles Mundó i Ester Capella, exconsellers de Justícia de partits d’esquerres, i Albert Batlle, Ignasi Garcia Clavel, Francesc Jiménez Gusi, María Jesús Martínez, Paula Montero, Ramon Parés, Mercedes Sánchez i Miquel Trepat, exsecretaris i exdirectors generals de Serveis Penitenciaris.
Ni un sol cas similar en 40 anys
En 40 anys no hi ha hagut ni un sol cas com el de l’homicidi que va ocórrer dimecres passat. “Ens trobem al davant d’un fet dramàtic, però extremadament excepcional. No valen excuses, però per fer un debat honest, rigorós i seriós, cal posar aquest fet desgraciat en el context adequat”, remarquen.
Els exresponsables de Justícia i presons defensen que el model penitenciari català ha prioritzat la reinserció i la rehabilitació social dels presos, “amb ple respecte pels drets humans, la dignitat i la seguretat” dels interns, les famílies i els professionals. També elogien els “amplis consensos” que hi ha hagut sobre la matèria, independentment del seu color polític. Segons afirmen, els resultats del model, assumit des del 1984, són d’èxit, ja que Catalunya té una taxa de reincidència del 20 %, per sota de bona part dels països europeus. En aquest èxit també hi han contribuït els treballadors, diuen.
Per aquest motiu, creuen que seria injust jutjar i qüestionar tot un sistema assenyalant només la “lamentable tragèdia” de dimecres passat a la presó de Mas d’Enric. “El treball a les presons és un element essencial en el model de reinserció. Avui, el sistema ocupa 3.500 interns i internes que treballen cada dia en diferents serveis i tallers productius a dins de les presons, gràcies a la gestió que fa el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE). També hi ha un nombre important d’interns en tercer grau que treballen amb normalitat a l’exterior dels centres, i es facilita així la seva integració a la societat després de complir una condemna”, recorden.
Conseqüències imprevisibles
Aquest succés tràgic ha estimulat una sèrie de protestes en diversos centres penitenciaris per part d’alguns funcionaris. “Segur que hi ha reivindicacions legítimes i molts aspectes a millorar, però és important que un fet dramàtic no es barregi amb les reivindicacions sindicals ni s’utilitzi de forma interessada. Segur que les reivindicacions es poden tractar, de forma ordenada, en el marc del diàleg sindical”, asseguren. Veuen “urgent i necessari que tothom estigui a l’altura del moment i després totes les parts s’asseguin a parlar per evitar que escali una situació complexa, que podria portar a episodis de tensió greus i de conseqüències imprevisibles per als drets i la seguretat dels interns i dels professionals als centres”.
