La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. Aquesta setmana viatja als anys 80 i creua l’Atlàntic fins a Nova York. La cuinera Montse Guillén i l’artista multidisciplinari Antoni Miralda van obrir el restaurant L’Internacional de Nova York, un referent icònic que va introduir el concepte de tapes des del barri de Tribeca, a la ciutat-nord americana, filtrades amb la mirada dels dos artistes.
Aquesta aventura va durar dos anys i des del 2000 les dues ànimes de L’Internacional estan immerses en FoodCultura, la fundació que investiga i barreja la cuina amb l’art, la ciència, el ritual, la tecnologia, el consum, la cultura pop i l’antropologia. Guillén visita el ‘bàsics’ per recórrer la Barcelona dels 80, la Nova York d’Andy Warhol, l’amistat amb Keith Haring, de la cuina i de les dones. Ara, té un retrat de Maria Espeus exposat a la cocteleria Dry Martini com una de les cares de la Barcelona dels 80.
Una cuinera internacional
Guillén ha portat el seu concepte de cuina per tot el món. Ja en una entrevista del 1985 a TV3, Àngel Casas la va definir com la catalana més internacional del moment i ha seguit voltant. El Japó, Miami, Alemanya, Buenos Aires, Suïssa i França han acollit algunes de les seves intervencions culinàries i artístiques. La seva trajectòria va començar amb menjar per a excursionistes a Meranges, a finals dels 70. L’any 79, al Peu del Funicular del Tibidabo, en el que havia estat un antic berenador d’abans del 1900, Montse Guillén es va incorporar a La Venta, un restaurant amb una gran terrassa. Ser dona, en aquest món de la gastronomia no va ser fàcil: “Allà em van fer fora de la cuina i em van dir que marxés a casa a cuidar el marit i els fills”.
MG, el restaurant de Guillén a Barcelona
A Barcelona, el 1980 va obrir un restaurant al carrer de Marià Cubí amb el seu nom, MG (Montse Guillén), on ella era la cuinera; la gràfica era de Xavier Mariscal; la imatge, d’Amèrica Sánchez, l’interiorisme, de Carles Riart i la il·luminació, de Gabriel Ordeig. Explica que en aquest projecte va introduir el peix cru amb amanida. I en aquest espai va coincidir amb Miralda, el que es convertiria en el seu company de projecte i vida, que va arribar participant de la iniciativa ‘Canviar art per menjar’. I aquí també va afegir a la cuina, a un jove Fermí Puig.
L’Internacional, una obra d’art
Guillén i Miralda van concebre un projecte de cuina i art i es van convertir en el primer restaurant que va donar a conèixer el concepte de tapes als Estats Units. L’Internacional va ser una icona del “downtown” del Nova York dels anys 80. “Vam introduir les tapes a Nova York on no les coneixien. Jo colava tots els plats de la cuina catalana com si fossin tapes, com el pa amb tomàquet” explica Guillén. De fet, recorda un element català molt present: “Porró i pa amb tomàquet, fèiem les Olimpíades del porró a Nova York”.
Guillén, darrere el mural de Haring a Barcelona
Moltes cares conegudes del moment van seure a les taules i van menjar les tapes catalanes que proposaven: Madonna, Michael Douglas, David Lynch, Richard Gere, Andy Warhol, Basquiat i Keith Haring. “Botifarra amb mongetes és el que va demanar Andy Warhol” recorda la cuinera. La història amb Keith Haring va arribar a la capital catalana. Es van trobar l’any 89 a Barcelona i Guillén li va proposar de crear una obra pública i, d’acord amb l’Ajuntament del moment, va pintar un mural al carrer de Salvador Seguí, en ple Raval, sobre el virus de la sida, que l’artista tenia.
La proposta de Nova York va aparèixer en molts mitjans nord-americans i la imatge de la corona de l’Estàtua de la Llibertat instal·lada a la teulada i el bar va aparèixer als crèdits que obrien el programa ‘Saturday night live’, de la cadena NBC TV Network.
FoodCultura: fogons, investigació i art
El projecte de FoodCultura va començar a caminar l’any 2000 i Miralda i Guillén el van convertir en una fundació el 2007. Es tracta d’una plataforma que combina l’alimentació i la nutrició amb la pràctica artística i l’exploració antropològica. L’entitat, capitanejada pels dos artistes, busca explorar les identitats humanes, els rituals universals, la relació amb la memòria, els processos de mestissatge, les tradicions i les pràctiques socials contemporànies. La idea era crear un museu de la cultura i el menjar a la ciutat, però finalment part de l’arxiu de FoodCultura, una col·lecció de 8.000 objecte culinaris, marxa a Santander amb un acord amb el col·leccionista José María Lafuente.
