El detonant va ser el terra d’una cuina que s’enfonsava. La causa, una biga del pis de sota que estava “feta pols”, segons els veïns de la comunitat. Van llançar el primer crit d’alerta ja al març, i vuit mesos després, set famílies han de conviure amb puntals en algun espai dels seus habitatges. El que passa al 44 del carrer d’Alfons el Magnànim és la punta de l’iceberg del problema d’aluminosi que arrossega des de fa anys el barri del Besòs i el Maresme.
Dutxar-se entre puntals
Dos pisos per sobre d’aquella biga ruïnosa viu la família de Diana Escudero. Ella va trucar als Bombers al maig, tot i el confinament. En el seu cas, el sostre del bany era on es feia més evident la feblesa de l’estructura. I la revisió dels arquitectes municipals li ho va confirmar. Ara té quatre puntals entre l’inodor, la banyera i el lavabo per subjectar quatre bigues. I dos puntals més al passadís, on ha hagut de treure també una porta.
“Et dutxes ràpid per por que la humitat empitjori les parets, se senten les olors del baixant” que ha hagut de deixar al descobert, explica Escudero. “Quan entres al bany, el primer que penses és si caurà”. La mateixa sensació de por descriu una altra veïna: “No saps si és segur dormir aquí o no”. Maria Nazaré Sepulvida pateix sobretot pels fills. És a l’habitació dels nens on té dos puntals. Els van col·locar després que els tècnics comprovessin l’estat deficient d’una biga. En conserva una foto, feta abans de l’apuntalament, on és evident el deteriorament.
Rehabilitar o enderrocar?
L’aluminosi és una vella coneguda del barri. Després d’anys de reclamar inspeccions per diagnosticar l’abast del problema, els veïns del Besòs i el Maresme estan ara a l’expectativa de la campanya de revisions que va anunciar l’Ajuntament a l’estiu. La previsió és pentinar al llarg d’un any 46 finques (1.215 pisos). La d’Alfons el Magnànim ha estat una de les primeres i el resultat, segons han pogut saber els veïns, és que el bloc es pot rehabilitar.
No és l’opció dels veïns. “Tenim dos estudis més que diuen que rehabilitar no surt a compte, que és millor l’enderroc”, assegura Escudero. Per això, demanen que els “ubiquin en un altre pis” i afirmen que, si cal, estan disposats a “pagar la diferència”. Els pisos actualment són de propietat privada, tot i que es van construir als anys 60 del segle passat com a habitatge públic. “No volem un pis gratis, el que volem és viure amb tranquil·litat”, conclou Escudero.
L’Associació de Veïns del Maresme dona suport a aquesta reclamació. Teresa Pardo, de la vocalia d’Habitatge, creu que la campanya d’inspeccions ha de determinar “quins edificis són rehabilitables i en quins casos cal reallotjar els veïns, perquè no tots els blocs es poden rehabilitar”. Fins ara, l’abordatge del problema s’ha basat, diu, en les ajudes a la rehabilitació, però Pardo és crítica amb el funcionament d’aquest mecanisme.
“Necessitem un pla de regeneració integral amb plecs de condicions que s’ajustin a la realitat dels propietaris”, reclama. Apunta que les ajudes de moment no han estat en realitat accessibles per a les comunitats. La prova: “En els últims cinc anys no s’ha rehabilitat aquí cap edifici amb aluminosi i un, que sí té previst començar, fa 10 anys que està amb tràmits”.
