El pis queda lluny del centre de Barcelona, per on sempre s’ha mogut, però després de 20 anys al carrer, s’hi sent a gust. Fa poc temps que l’Estefan s’allotja en un habitatge gestionat per Arrels Fundació amb els seus tres gossos, amb qui hi té un vincle infrangible: el Rock, de pelatge negre lluent; el Forest, obedient i tranquil, i el Kevin, petit però de caràcter espinós. Per l’Estefan són la seva família.

Companyia, sempre tens companyia. L’afecte… no puc estar sense ells, no els puc deixar ni cinc minuts, ni ells a mi”, relata. Precisament l’escalf i l’estima dels animals es converteixen en l’antídot contra la soledat de la majoria de persones sense llar. I això, segons Ferran Busquets, director d’Arrels, és essencial, perquè “la solitud és una de les situacions més complicades de pair” per als qui dormen al ras.

Gossos persones sense llar
L’Estefan i els seus tres gossos, al pis on ara viu, a la Marina de Port

Tant sols set serveis bàsics a Barcelona permeten l’entrada d’animals

Les bondats d’un gos per als qui se senten sols són, recalca Busquets, més que evidents, però critica que a les persones sense sostre sovint se les exclou d’albergs, menjadors socials o altres serveis bàsics pel simple fet de dur bèsties. De fet, segons dades recollides per la fundació, dels més de 100 recursos bàsics que hi ha a la ciutat, tant sols set permeten l’entrada d’animals de companyia.

“No té cap raó de ser […] Tots els recursos haurien de tenir la possibilitat d’acceptar-los perquè, senzillament, formen part de la persona”, diu Ferran Busquets. A més, Arrels alerta que molts usuaris que ho necessiten deixen d’acudir a menjadors socials, espais residencials i llocs amb servei de dutxa gratuït perquè han de separar-se del gos o el gat i, d’altra banda, tampoc no tenen on ni amb qui deixar-lo.

Jo no deixo mai la gossa sola. No puc, li pot passar de tot. És la meva família i està amb mi”
Giorgio Ossola, usuari i treballadors d’Arrels Fundació

Precisament aquest és el cas del Giorgio Ossola, que va estar quatre anys dormint al ras amb la Coffee, la gossa que va rescatar d’una caixa abandonada a l’estació del Nord. Travessava tot Barcelona des d’on dormia, a l’aquari, fins al Menjador Solidari Gregal, on li custodiaven la Coffee mentre feia l’àpat. “Jo no deixo mai la gossa sola. No puc, li pot passar de tot. És la meva família i està amb mi”, sentencia.

El Giorgio és usuari d’Arrels i hi treballa des de fa un mes. Justament s’encarrega de gestionar l’espai d’acollida d’animals de companyia del centre obert de l’entitat. A banda de permetre-hi l’entrada de gossos i altres animals, també assessoren les persones sense llar en la cura i els ofereixen material, aliment i desparasitant. Per fer-ho possible, la fundació treballa en col·laboració amb FAADA, l’ONG que lluita per protegir els animals.