Fa just 20 anys que el tramvia va tornar a rodar per Barcelona i l’àrea metropolitana. El primer viatge, un Trambaix ple d’autoritats i curiosos, va ser el 3 d’abril de 2004 i en aquell moment era una experiència completament nova per a tothom, inclosos els maquinistes. Un dels que van haver de formar-se des de zero i introduir la serp blanc i verda del TRAM entre el flux de trànsit i vianants gens habituats va ser l’Adrián Domínguez. Va ser un inici “complicat”, fins i tot “una mica caòtic”, confessa aquest veí d’Esplugues, que fins aleshores havia estat conductor de línies regulars d’autocars.
L’entorn no estava acostumat a un vehicle com el tramvia i a trobar-se, per exemple, semàfors al mig de rotondes”
Domínguez és un dels maquinistes pioners que avui encara continua conduint. Ho ha fet sempre, a més, en les mateixes línies, les del Trambaix, que connecten la plaça de Francesc Macià amb l’Hospitalet, Esplugues o Cornellà, entre altres. “Són poblacions on ja hi havia transport però el tramvia les ha apropat perquè permet un volum de passatgers i una freqüència que abans no tenien”. La prova, diu, és que avui els combois, sobretot en hora punta, van sovint al màxim de la capacitat.
Badocs, imprudents i… pokémons
En paral·lel, els accidents han anat de baixa, diu Domínguez, però en 20 anys com a maquinista és impossible mantenir l’historial net d’incidents. “Normalment han estat cops petits però també coses més complicades, com atropellaments”. El més greu, un intent de suïcidi que va quedar en un ensurt.
Tot plegat el fa conduir sempre amb tots els sentits posats en l’entorn i sobretot en el comportament de vianants i conductors imprudents o que baden. “Ja no és només estar atent al nen amb una pilota, sinó que has de mirar alhora a l’altre costat perquè potser per allà vindrà un problema afegit”. Entre les conductes perilloses que es troba avui en dia, les d’alguns conductors de patinets o les persones que caminen amb auriculars. “Però m’havia arribat a trobar gent buscant Pokémons per les vies!”.
Partidari de completar la unió
I sobre el futur del tramvia, el veu circulant per tota la Diagonal? “No m’hi veig conduint-lo per l’edat, perquè estic a punt de fer 59 anys i no em queda gaire per jubilar-me”, bromeja sobre el projecte etern d’unir el Trambaix i el Trambesòs. Té clar, això sí, que “té tota la lògica i que seria un encert enllaçar-los”.
