L’actriu Verónica Forqué havia donat veu i caràcter, al llarg de la seva dilatada trajectòria a una infinitat de personatges, però en aquest capítol del programa ‘Banda sonora’ va recordar, l’any 2008, la seva vida a través de la música i imatges que l’han acompanyada.
Forqué va explicar que quan escoltava ‘Blowin’ in the wind‘, de Bob Dylan, a casa dels seus pares al tocadiscos somniava el que volia ser.
El so de l’harmònica de Dylan em remou un viatge interior per aprendre a estar sola. I la música és una font de coneixement, de plaer i d’alegria. L’alegria és una cosa que amb els anys es perd. Jo era una persona molt alegre i crec que n’he perduda molta… No es pot tenir tot a la vida!
També va recordar que amb 10 anys, i com totes les nenes de l’època, “volia ser com Marisol” i amb humor va explicar que la cançó ‘Corre, corre, caballito’ la ballava davant la família i ja sabia que seria actriu. Explica com amb el seu germà feia “el duo floriditas” amb la música de Rocky Roberts, i gràcies al seu germà va viure l’època dels “guateques” com la germana d’Álvaro.
Em vaig enamorar per primer cop als vuit anys i és graciós perquè és la mateixa sensació als 16, als 20, als 40…
L’univers cinèfil de Forqué
Verónica Forqué va recordar com demanava sempre al seu pare, el director de cine José María Forqué, poder sortir a les seves pel·lícules. Però ell no li feia cas perquè volia protegir-la d’un món difícil i complicat, una posició que assegura que va acabar “quan vaig tenir 17 anys i el meu pare es va convertir en el meu principal fan”, i ella el recorda arribar a casa preocupat per la censura de l’època.
Forqué va rememorar l’Espanya franquista, una etapa fosca que va despertar el seu interès pels canvis socials, tot i que va reconèixer que tenia pànic a les manifestacions per por d’acabar a la garjola, una por que no li va impedir participar en unes quantes.
Els artistes en general tendeixen a ser persones amb un esperit obert, progressista i pacifista
També va recordar amb molta estima el personatge de la Chusa a ‘Bajarse al moro’. Forqué va recordar anècdotes al teatre protagonitzades per molts seguidors que s’identificaven amb el personatge i que li duien haixix als camerinos.
Verónica Forqué va reconèixer que pensar en el futur sempre provoca patiment.
Jo tenia problemes d’autoestima i per això em vaig fer actriu, perquè buscava l’aprovació dels altres
Guanyadora de quatre Premis Goya i ‘Chica Almodóvar’ a pel·lícules com ‘Kika’, ‘¿Qué he hecho yo para merecer esto?’ o ‘Matador’, i amb Trueba a ‘El año de las luces’ també va destacar al teatre amb obres com ‘Doña Rosita la soltera’ ‘¡Ay, Carmela!’, ‘Shirley Valentine’ o ‘Buena Gente’.
La banda sonora de Verónica Forqué
- Bob Dylan, ‘Blowin’ in the wind’
- Marisol, ‘Corre, corre, caballito’
- Carmen Sevilla, ‘Eres diferente’
- Rocky Roberts, ‘Sono tremendo’
- Paco Ibáñez, ‘La poesía es un arma cargada de futuro’
- Shakira, ‘Las de la intuición’
