Què significa, en el món de la cultura, ser originals? Quina és la diferència entre un homenatge i una còpia? Es pot crear del no res, o està tot inventat i els artistes es limiten a reformular models i patrons amb segles d’història? Avui parlarem de referents i influències directes en el món del cinema, pel·lícules i personatges que han sigut fonamentals per a la construcció de grans moments del setè art.

1. ‘La carreta fantasma’


Victor Sjöström, 1921

La imatge més icònica d”El resplandor’, de Stanley Kubrick, i potser una de les escenes més conegudes del cinema de terror… té 100 anys clavats i ve d’una pel·lícula sueca. El marit embogit, que esbotza la porta amb una destral, treu el cap pel forat que ha fet. La mare espantada a l’altre cantó de la porta, amb el nen, a l’original dos nens.

Tot està ja a ‘La carreta fantasma’, una meravella del primer cinema suec dirigida per Victor Sjöström, un cineasta a recuperar de qui ja hem parlat abans a l”Àrtic’ i que va inspirar claríssimament una figura tan respectada com Stanley Kubrick.

2. ‘El cameraman’


Buster Keaton, 1928

‘El cameraman’, una de les millor pel·lícules de Buster Keaton, geni i figura del cinema mut, l’home que mai reia, té una escena en què ell, després d’acomiadar-se de la dona a qui estima i amb qui acaba de flirtejar, vaga amb cara de tòtil pels carrers sota la pluja. ‘El cameraman’ és del 1928, 24 anys més tard, Stanley Donen i Gene Kelly van agafar aquest moment i el van allargar amb un número musical per fer l’escena més famosa de ‘Cantant sota la pluja’. Tant a nivell de narració com de posada en escena, a la cinta de Keaton ja hi és tot.

3. ‘Fellini 8 1/2’


Federico Fellini, 1963

Quentin Tarantino sempre ha dit que ell tenia al cap fer una escena de ball com la ‘Banda aparte’, de Jean-Luc Godard, a ‘Pulp Fiction’. John Travolta diu que una part del ball la van improvisar. Però veient la coreografia de la famosa escena entre Uma Thurman i Travolta a ritme de Chuck Berry i com està planificada, jo crec que és evident que s’inspira en ‘Fellini 8 1/2′, aquest clàssic de Federico Fellini en clau autobiogràfica que retrata un cineasta en crisi atabalat per la pressió mediàtica.

4. ‘Paprika’


Satoshi Kon, 2006

‘Paprika’ és un anime japonès que mescla el policíac i el cinema negre amb un món oníric. L’argument: una psicòloga ha inventat una màquina que li permet entrar a la ment de les persones i, mentre dormen, intervenir i alterar la realitat dels seus somnis. Qui fa també, això? Christopher Nolan amb ‘Origen’ en l’àmbit d’argument, i també amb escenes com la del passadís de l’hotel, que s’inspira, copia o afusella salvatgement el clímax del seu film.

5. ‘El secreto de los incas’


Jerry Hopper, 1954

Sembla que estiguem veient l’Indiana Jones, però això és ‘El secreto de los incas’, una cinta d’aventures amb un aventurer oportunista que busca el tresor amagat del Machu Picchu, i que avui dia no recordaríem si no fos per la presència del seu càsting, sobretot de Charlton Heston i, especialment, perquè el personatge que interpreta és la inspiració estètica principal d’Indiana Jones. Mateixa jaqueta de cuir, mateix barret, el mocador… només li falta el fuet. De fet, la mena d’aventures d”A la recerca de l’arca perduda’ també s’inspira en aquesta cinta de Charlton Heston, això sí, millorant molt l’original.

6. ‘La fortaleza escondida’


Akira Kurosawa, 1958

Una guerra que s’ha perdut. Dos personatges que vaguen per una zona desèrtica, barallant-se l’un amb l’altre, una princesa, perseguida per un malèvol imperi, i un guerrer que l’ajudarà. ‘La fortaleza escondida’ és un títol mític d’Akira Kurosawa i inspiració total i directa de… ‘La guerra de les galàxies’. I aquests dos personatges de què parlàvem són… C3-PO i R2-D2, els dos androides carismàtics de la saga.

George Lucas, autor de ‘La guerra de les galàxies’, es va adonar que el millor que podia fer era explicar la història des de la perspectiva dels dos personatges més humils, tal com fa Kurosawa a la seva cinta, i el resultat és el que tots coneixem i que, en bona part, és gràcies a ‘La fortaleza escondida’.

7. ‘La màscara de la mort roja’


Roger Corman, 1964

Un geni, un intèrpret que, com li passa a Marilyn Monroe o a James Dean, haurien de formar part de la imatgeria popular, fins i tot per a aquells que no hagin vist les seves pel·lícules. Vincent Price es va fer famós, sobretot, per les cintes de terror que va fer, en què destacava per la seva intel·ligència i el seu sentit de l’humor a l’hora de compondre personatges.

I per tot això, el guionista Stan Lee i el dibuixant Steve Ditko el van agafar com a inspiració per crear el Doctor Strange, un dels superherois de Marvel que ara està d’actualitat per les seves adaptacions cinematogràfiques. I tot i que l’actor que fa de doctor Strange, o doctor Extraño, és Benedict Cumberbatch (perquè el Price està criant malves), fins i tot en la caracterització en el cinema es nota la influència de la figura del gran Vincent Price.