Els viatges són sovint font d’aventures i descobertes que amb una mica de sort acaben lluint en un àlbum de fotografies o, en el pitjor dels casos, oblidades en el disc dur d’un ordinador. Pocs tenen com a resultat un museu a l’aire lliure de més de 40.000 m2 com el que s’alça a la muntanya de Montjuïc. El Poble Espanyol es va construir per a l’Exposició Internacional del 1929 gràcies a la feina d’un equip multidisciplinari liderat per l’enginyer i artista Miquel Utrillo (a qui es considera pare del projecte), el pintor i dibuixant Xavier Nogués i els arquitectes Ramon Reventós i Francesc Folguera. En un principi, havia de ser una obra provisional lligada a l’exposició “El arte en España”, que presidia Lluís Plandiura al Palau Nacional de Montjuïc. Però els seus artífexs es van proposar que el projecte fos molt més que un decorat i que cadascun dels seus 117 edificis tinguessin una raó de ser. És per això que van decidir fer les maletes.
Un viatge transformador
El primer avantprojecte del Poble Espanyol partia d’una selecció d’imatges de fons bibliogràfics i fotogràfics existents a Barcelona, però l’equip va voler perfeccionar-ne el disseny fent localitzacions “in situ”. Així van començar una sèrie d’itineraris per la península preparats per Miquel Utrillo, que va ser el cap de l’expedició. El primer dels trajectes i el més llarg els va portar a recórrer més de 20.000 km i visitar més de 600 municipis. L’experiència els va influir de tal manera que va transformar tots els seus plans inicials, i només nou dels edificis del projecte original es van mantenir intactes. Els negatius originals de les fotografies que van fer durant l’itinerari es conserven a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, que ara les exposa a la mostra “Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol”, que es pot visitar fins al 25 d’abril.
Metodologia de treball
Les imatges que es poden veure a l’exposició mostren un tipus de fotografia d’aficionat amb un objectiu de treball: la documentació. És per això que els seus autors no busquen un enquadrament precís ni artístic dels edificis, sinó obtenir una referència arquitectònica per a la seva posterior reproducció a Barcelona, així que moltes escenes deixen entreveure la seva metodologia de treball: on aparcaven el cotxe, com es dividien les feines o com dialogaven amb la gent local per obtenir informació. Se sap també que sotmetien els edificis a votació i quan hi havia unanimitat els incorporaven al projecte.
Francesc Folguera i Ramon Reventós van ser els encarregats de fer més d’un miler de fotografies algunes de les quals han acabat en aquesta mostra acompanyades d’un seguit de documents recuperats gràcies a diferents fons, entre els quals hi ha cartes, diaris de viatge i llibretes de dibuix que compartien Xavier Nogués i Ramon Reventós. Fins i tot hi ha la llista de preparatius per l’equipatge que Miquel Utrillo va escriure en clau d’humor. Un material preuat i escàs, ja que molta documentació es va perdre després de la Guerra Civil, i que mostra la determinació d’aquest quartet per construir un obra duradora. De fet, el seu convenciment va ser un dels factors decisius perquè finament es decidís substituir la fusta pel formigó i que el Poble Espanyol hagi arribat fins avui.
Altres punts de vista fotogràfics
Entre les 96 imatges de l’exposició també s’hi poden veure algunes corresponents a la construcció del Poble Espanyol que es va iniciar el gener del 1928. Es tracta de fotografies amb un clar ús professional de l’enquadrament i de la llum, moltes atribuïdes a Carlos Pérez de Rozas, que també signa les imatges de la inauguració del Poble Espanyol que tanquen aquesta mostra i que són un exemple del fotoperiodisme de l’època.
