The Influencers 2019 es podria definir com el ‘Black mirror’ dels festivals. Una trobada de creatius i pensadors radicals que posen llum sobre la realitat més immediata i especulen amb distopies que ja no semblen tan futures. Criatures d’un planeta cablejat que en aquesta 15a edició al CCCB han descobert la faceta més opaca de la tecnologia: la política.
Vigilància, per la cara
Si fins fa uns anys l’única vigilància a la qual ens vèiem sotmesos era la d’aquell veí o veïna que espiava discretament darrere de la cortina, la societat tecnològica ha complicat la situació. Amb un espai públic ple de càmeres de videovigilància, el reconeixement facial és una nova arma de control. Els algoritmes que llegeixen el rostre milloren cada dia gràcies als milions de fotografies que els usuaris comparteixen a les xarxes socials i que les empreses utilitzen sense permís per entrenar els seus sistemes d’intel·ligència artificial. Davant d’aquest nou escenari, l’artista i investigador Adam Harvey proposa una estratègia militar defensiva: el camuflatge.
Sobirania tecnològica
Existim sobre una espessa capa de dispositius i protocols intercomunicats a escala planetària. El que s’anomena la internet de les coses està creant un entramat en què ja no només el mòbil i l’ordinador estan connectats a la xarxa. També ho estan la nevera, el robot de cuina i cada cop més electrodomèstics al nostre voltant. Però hi tenim algun control? Quina informació obtenen de nosaltres? En molts casos ni tan sols en som conscients. Per això, el “hacker” ètic Jaromil defensa el dret de les persones a exercir la sobirania tecnològica, a través de la qual podran conèixer i decidir quina relació volen establir amb la tecnologia, amb l’objectiu d’utilitzar-la en el seu benefici.
I després del petroli, què?
Tots som fills del petroli, però Monira Al Qadiri encara més. L’ha viscut des de dins (durant la seva infància a Kuwait) i des de fora (quan als 16 anys va decidir marxar a estudiar al Japó per convertir-se en “anime”). Des d’aquestes dues perspectives ha anat teixint una obsessió que l’ha portada a investigar l’absurditat de tot plegat. Quan vam decidir que podríem cremar aquest combustible com si no s’hagués d’esgotar mai? Què pensaran les generacions futures sobre els habitants d’aquesta era que ja té els dies comptats? La tragèdia, l’humor i una particular visió de gènere planen sobre el treball d’aquesta artista visual, escultora i “performer”.
