El Halloween és una festivitat d’importació però està arrelant molt i la nit del 31 d’octubre omple els carrers de vampirs, mòmies, esquelets i criatures del més enllà. Però hi ha quatre tribus urbanes per a les quals tot l’any és Halloween: repassem aquestes subcultures agermanades per la foscor però ben diferents entre si.
1
Els gòtics
L’estètica és marcada: sempre de negre, amb teles viníliques, amb collarets de gos, punxes, plataformes i els cabells com si haguessin posat els dits a l’endoll, per entendre’ns. I tant ells com elles, molt maquillats, amb rostres molt pàl·lids, amb ulls, llavis i ungles de negre.
Robert Smith, el cantant de The Cure, és un dels estàndards estètics dels gòtics i ha estat blanc de paròdies com la que li van fer els humoristes Joaquín Reyes i companyia ara fa 10 anys.
També els agrada Siouxsie and the Banshees, Sisters of Mercy, Joy Division… l’himne gòtic seria aquest ‘Bela Lugosi’s dead’ del grup Bauhaus, ja veus que canta cap per avall, com si fos un ratpenat.
Cal dir que hi ha tants gòtics al món que entre si es diferencien, hi ha subgèneres. Els cibergòtics, que van sorgir al Canadà dels 80 i converteixen el drama típic dels gòtics en una fantasia futurista esquitxada de fluor.
Les Lolites gòtiques del Japó, una barreja de senyora victoriana i una Alícia al país de les meravelles que ha pres malament totes les decisions de la vida.
També hi ha els “health goth”, “gòtics saludables”. El dissenyador Nasir Mazhar es va inspirar en ells per una col·lecció, molts porten careta perquè els preocupa la salut pròpia i del planeta. Van néixer a Portland, als Estats Units, no fa ni una dècada i gaudeixen amb la roba intel·ligent.
2
Els psychobilly
Un moviment que va néixer a Los Angeles als 80, subgènere del rockabilly. Els psychobilly escolten The Cramps i The Meteors i tot de grups amb contrabaix i ritme ràpid. Un exemple autòcton són els Tiki Phantoms.
L’estètica és com si fessin una pel·li de terror basant-se en la peli ‘Grease’: o sigui, aspecte clàssic dels anys 50 als Estats Units amb una pàtina de pel·li de sèrie B. Elles molt pin-up i ells de tupè molt repentinats amb gomina, però tots molt macabres.
Les Creepers són sabates planes de plataforma que formen part de la imatge bàsica dels psychobilly. Es van crear perquè els soldats britànics amb base a Àfrica durant la Segona Guerra Mundial estiguessin aïllats de la calor del terra.
3
El black metal
Anem a Noruega, bressol d’una altra subcultura d’un fosc opac: el black metal. El film ‘Lords of chaos’ s’ha estrenat enguany i ficciona l’auge i caiguda de Mayhem, el grup de black metal més famós de tots els temps.
Per fer-vos una idea del nivell: als concerts, el vocalista, que es feia dir Dead (“mort”), entre cançó i cançó agafava aire d’una bossa on hi havia un corb mort, perquè deia que això li feia agafar forces per la propera cançó. Aquí veiem una actuació en què d’atrezzo duien caps de porc empalats, però qui canta no és el cantant original perquè el 91 es va suïcidar.
En els quilos de maquillatge que es posen potser els black metal s’assemblen als gòtics, però els gòtics no fan les porcades que hem vist que fan els black metal, mai millor dit: són més elegants, melangiosos, romàntics, la música que escolten és més lenta. Els black metal canten a crits, es pinten la cara com si fossin cadàvers (“corpse paint”) i són satànics.
4
Els primitius moderns
Primitius i moderns perquè els “modern primitives” estan obsessionats amb omplir-se la pell de tinta, pírcings, dilatacions, escarificacions, lentilles de colors i llengües bifurcades, de vegades també se serren les dents per fer-les triangulars, com de rèptil. Tot plegat per aconseguir, a través d’aquesta alteració extrema del cos, reconnectar amb la part més tribal, ritualesca, ètnica i terrenal de l’ésser occidental i expressar-se, ser únic.
El documental ‘Modern tribalism’ indaga a la vida de Fakir Musafar, la persona que va impulsar des dels Estats Units el moviment dels primitius moderns.
