El món cultural està, un altre cop, en suspensió. Des de divendres passat, els teatres i els cinemes se sumen a la situació que ja patien des del març les sales de concerts: el tancament total. Dins de l’últim paquet de mesures del Procicat, es prohibeixen els actes culturals amb públic durant com a mínim 15 dies o fins que la velocitat de propagació del virus es redueixi per sota d’1. Tot i que les mesures d’higiene i distanciament aplicades fins ara havien evitat els contagis a l’interior de les sales, la restricció s’adreça a incidir en què passa a fora, és a dir, reduir els desplaçaments i aglomeracions de persones al transport públic i al carrer. Només es permet l’obertura amb limitació d’aforament de llibreries, arxius, museus, galeries d’art i servei de préstec de les biblioteques.
La decisió ha afectat sobretot les arts escèniques que han hagut de suspendre de forma immediata la seva programació, un fet que ha provocat protestes davant la conselleria de Cultura per part de professionals que denuncien la precarietat a la qual es veuen abocats. En aquest sentit, a Twitter ha sorgit la campanya “#jotreballoencultura” a través de la qual els afectats expliquen la seva situació laboral. Un d’ells ha estat l’actor Pau Vinyals:
17,2 milions per a la cultura
Davant del nou tancament, el Departament de Cultura s’ha reunit aquests dies amb representants de diferents sectors del món cultural per confeccionar les mesures econòmiques que inclouen 17,2 milions d’euros per pal·liar els efectes de la nova aturada. D’aquesta partida extraordinària ja se n’ha aprovat un primer paquet de 8,4 milions d’euros per a empreses, entitats i persones. En aquest sentit, els treballadors es podran acollir a una línia de subvencions de 3,7 milions d’euros que vol contribuir econòmicament a compensar la reducció d’ingressos corresponents als espectacles i activitats culturals cancel·lades.
Segons les fonts del sector consultades, els 17,2 milions són una xifra encara insuficient per compensar les pèrdues que han acumulat en els darrers mesos. Malgrat això, s’interpreta com un canvi d’actitud en la protecció de la cultura (declarada bé essencial) respecte al que va passar en el primer confinament. Des de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya, calculen que des del març el teatre ha deixat d’ingressar prop de 40 milions d’euros i creuen que la pandèmia no ha fet més que posar al descobert la falta de recursos sobre la qual se sustentava amb molt d’esforç el teixit cultural català. Ho explica Isabel Vidal, gestora d’ADETCA:
Un país que no cuida els seus creadors i els seus artistes no és un país que pugui avançar correctament i és obvi que hem de posar-nos a treballar per tirar endavant un canvi de paradigma.”
Les sales de concerts, al límit
El tancament no és terreny desconegut per a les sales de concerts, que ja fa prop de vuit mesos que lluiten per sobreviure amb la persiana abaixada. El fet que molts d’aquests espais de música en viu disposin d’una llicència de sala de festes o discoteca ha fet que la seva programació musical també quedés suspesa. Un fet que implica afrontar despeses fixes elevades sense absolutament cap ingrés i això s’ha traduït en un endeutament insostenible.
Segons l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, el 90 % calcula que no arribarà a final d’any. És per això que s’han adherit a la campanya “L’últim concert”, que denuncia els 120 milions d’euros de pèrdues i l’afectació de 5.000 treballadors directes a tot l’estat. La iniciativa ha intervingut les façanes de les sales amb un gran interrogant lapidari que ens pregunta si el 2020 serà el seu final. En aquest sentit, celebraran un concert en “streaming” el proper 18 de novembre, que asseguren podria ser l’últim si les institucions no passen a l’acció.
Per evitar al seva desaparició, les sales demanen poder reobrir quan ho facin els teatres i els cinemes i un pla de rescat específic per arribar a un cost zero dels mesos de tancament i compensar les dificultats econòmiques que hauran de superar si els permeten reprendre l’activitat amb només un 30 % d’aforament. Carmen Zapata, gerent de l’ASACC, alerta que les sales són espais imprescindibles en la cultura de base d’una societat:
El que demanem és un rescat específic però no sé si ha calat la idea de com d’important són aquests espais culturals de base i quina és la pèrdua si arribem a un tancament de les dimensions que calculem que serà.”
L’únic espai a l’aire lliure on les sales podien programar música en directe a Barcelona aquesta tardor també ha quedat afectat per la nova mesura. Els concerts del Sala BCN, al Castell de Montjuïc, previstos per a les properes dues setmanes, s’han hagut de suspendre, fet que ha afectat, entre d’altres, els tres dies que corresponien al festival instrumental AMFest, que de moment s’ha reprogramat per al primer cap de setmana de desembre, en espera que es permeti l’activitat. El seu director, Sergio Picón, llança un missatge de resiliència:
Els cinemes no aixequen cap
Les sales de cinema sumaven ja tres anys de creixement en el nombre d’espectadors, amb xifres rècord de públic el 2019, però el primer confinament va interrompre aquesta tendència a l’alça i les va deixar en una situació molt vulnerable. Mesos després, quan encara no s’havien recuperat del tancament anterior i enmig de la cursa d’obstacles que va representar obrir al juny amb limitació d’aforament, els cinemes han tornat a ressentir-se per les noves restriccions sanitàries que els obliguen a aturar l’activitat i perdre les estrenes de novembre i desembre.
El fet que no s’hagi detectat cap contagi en una sala de cinema, fa que el Gremi de Cinemes de Catalunya entengui el nou tancament com un “dany colateral” de l’evolució general de la pandèmia, ara bé, demanen que es concretin les ajudes econòmiques per compensar les pèrdues acumulades, que fins ara ja ascendeixen a prop de 35 milions d’euros, un 70 % de la facturació del sector. De moment cap dels cinemes que ha hagut de tancar de forma definitiva a Catalunya en els últims mesos ho ha fet a causa directa del confinament, però la situació és delicada. Ho explica el president del Gremi, Camilo Tarrazón:
Els cinemes tenen una estructura amb molta despesa fixa, són instal·lacions molt grans amb inversions i lloguers molt forts i en conseqüència tota aquesta quantitat de diners que han perdut no la poden digerir.”
