L’actriu i ajudant de direcció Muguet Franc és aquests dies a la Sala Atrium amb el monòleg ‘De dol’. Avui seu al sofà de l”Àrtic’ per parlar-nos d’aquest espectacle.

 

De dol amb Hamlet i Ofèlia

Muguet Franc interpreta un text de Queralt Riera inspirat en el ‘Hamlet’ de William Shakespeare. La proposta és ben curiosa: uns dies a la setmana, l’actor Carles Goñi representarà aquest monòleg sota el nom de Hamlet, i uns altres ho farà Muguet Franc com a Ofèlia. Amb un ventall de temes que van des de la pèrdua del pare fins a la violència contra les dones, la infantesa, l’amor o els secrets familiars, Riera ens proposa un text que qüestiona els rols de gènere i aposta per la paritat. Una visió compartida, un mateix text, i dos personatges: Hamlet i Ofèlia. La proposta es presenta en un context en què les sales de teatre han hagut de reduir l’aforament al 50 % i modificar els horaris, cosa que no afavoreix la calidesa implícita en la relació dels artistes amb el públic.

Després de fer una obra, un espectacle, la unió que crea el poder xerrar amb el públic que t’ha vist, el públic que ha sentit, que ha viscut, que té dubtes… és meravellosa. Aquests dies ens reunim al carrer. La gent s’espera i jo surto al carrer i tinc petits grupets, mai més de sis, que esperen, amb paraigües i tot, a fora del teatre, per xerrar i preguntar-te.

Muguet Franc: respirar teatre

Amb 20 anys de carrera a sobre i molta constància, la Muguet Franc és una d’aquelles actrius que ha demostrat sobradament que viu i respira teatre. I això és perquè tot i que aquesta alumna del Col·legi del Teatre de Barcelona ha fet televisió i cinema, als escenaris ha treballat amb noms com Marilia Samper, Jordi Oriol o Llàtzer Garcia, amb qui va fundar una autèntica ‘Arcàdia’ teatral. I ara, aquesta actriu capaç de tractar amb una colla de nens desagraïts i de lluitar amb les ‘Ausencias’ més doloroses, puja a l’escenari de la Sala Atrium per encarnar una Ofèlia ‘De dol’. Per això avui l’hem convidada a l”Àrtic’, on farem tot el possible per fer-li passar millor aquest tràngol en temps convulsos.

De dol