Fa vuit anys, Ramon Pujol i Albert Triola van protagonitzar un espectacle, pensat per al circuit independent, anomenat ‘Smiley’. L’èxit fulgurant que va tenir ha portat al seu dramaturg, el Guillem Clua, a escriure’n una segona part, i als dos actors a recuperar els seus personatges al Teatre Aquitània.
Fer els 40, o l’amor després de l’amor
El Bruno i l’Àlex es troben pel carrer. Fa vuit anys que es van conèixer al Bar-Bero i van rubricar la seva relació amb un petó i un “smiley”. Però el temps ha passat i les seves vides han fet tombs que els han allunyat. En quin punt són ara? Què ha passat entre ells? Com encaren la vida, un cop fets els 40? Com és l’amor, després de l’amor?
Amb aquesta premissa, el dramaturg Guillem Clua ha recuperat els personatges que ens va presentar a ‘Smiley’ (2012). Com llavors, el sentit de l’humor, les reflexions sobre l’amor, la nit barcelonina i el retrat de l’ambient gai estan presents en aquesta segona part. Aquesta vegada, però, el Bruno i l’Àlex han crescut i han madurat, aspiren a un amor més reposat o se senten desenganyats de les relacions de parella. ‘Smiley, després de l’amor’ és una comèdia sobre la felicitat i les pedres amb què ens entrebanquem abans d’aconseguir-la.
Ramon Pujol i Albert Triola al bar
Qui havia de dir als nostres convidats d’avui que la seva feina els portaria a passar hores i hores a la barra d’un bar? I no és perquè l’Albert Triola i el Ramon Pujol hagin fet carrera en la restauració, precisament. Llicenciats a l’Institut del Teatre, tots dos tenen en comú haver treballat en els seus inicis amb Àngel Llàcer, viatjar a la Grècia clàssica amb Mario Gas, ser uns habituals de la ficció dels migdies a TV3 i haver tornat a les aules, a les d”Els nois d’història’ en el cas del Ramon, i a les de ‘La nostra classe’, en el de l’Albert.
Però més enllà de les coincidències, les seves carreres els han portat, per separat, a veure volar gavines i pasturar ovelles, en el cas de l’Albert, o a conviure entre nens desagraïts als que fer cantar el ‘Sol solet’ en el cas del Ramon. I ara, tornen al bar del Guillem Clua per continuar una història de fils vermells allà on la van deixar, i ja que hi som, en aquests dies tan complicats, per fer-nos sortir del Teatre Aquitània amb somriure als llavis.
