El Pep Cruz i l’Alba Pujol pertanyen a generacions diferents, a escoles diferents i a moments professionals diferents, però els dos estan contaminats d’un verí comú: el teatre. Intèrpret tot terreny, al Pep l’hem vist enfilat en un vaixell entre ‘Mar i Cel’, tancat en un ‘Soterrani’ de Benet i Jornet o empaitant una figura tan sinistra com ‘La vampira del Raval’. L’Alba, en canvi, va viure al Mèxic del ‘2666’, ens ha mostrat les interioritats de la seva ‘Vida privada’ i ha sigut una de les clientes de ‘L’hostalera’, a part de treballar treballar sovint com ajudant de direcció amb l’Àlex Rigola. Ara, tots evoquen un país no descobert del que van parlar, i molt, l’Alba i el seu pare abans de morir. I per això avui els hem convidat a l’Àrtic, on sabem que parlar de la mort també és parlar de la vida.
Un país no descobert amb aires de Shakespeare
La mort és, en paraules d’Àlex Rigola, un tema ‘anticomercial’. Per això mateix, ‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’ és una proposta arriscada, integrada en el cicle que la Beckett ha decidit dedicar a la mort i a l’acte de morir. Tot plegat neix d’una vivència personal, i difícil, que va viure Alba Pujol, acompanyar al seu pare, el catedràtic Josep Pujol, en els últims dies d’una malaltia terminal. Les converses que van mantenir, plenes de reflexions i de vida, són la base d’aquest espectacle que té com a títol uns versos del monòleg més famós del ‘Hamlet’ de William Shakespeare.
Interpretar el pare, repensar la filla
Alba Pujol fa de sí mateixa a ‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’, tot i que això no suposa, ni molt menys, que per a ella hagi sigut una feina fàcil. Fer d’Alba Pujol significa convertir en ficció, en dramatúrgia, la seva pròpia persona, en un desdoblament que no és fàcil d’assumir. Pep Cruz, en canvi, interpreta a Josep Pujol, una figura real molt unida a la seva filla Alba i que va morir poc abans de l’estrena. Junts, fan d’aquest espectacle d’Àlex Rigola una reflexió que ens ensenya a morir i, per tant, a viure.
