Actriu, ajudant de direcció, reportera i professional totterreny, la carrera d’Alba Pujol és la d’algú que s’ha fet un lloc a la professió sense grans escarafalls, amb un treball constant i molta perseverança. Formada a l’Institut del Teatre, com tants altres companys de generació, Alba va començar a destacar al costat d’Àlex Rigola com una de les actrius de l’adaptació de ‘2666’, de Roberto Bolaño, amb què va sacsejar el teatre català el 2007. “És la cosa més bèstia que he fet al damunt d’un escenari”, ens ha confessat l’Alba.

Ha passat temps des de llavors, però Alba Pujol no ha parat de treballar al costat de directors com Xavier Albertí, a ‘Vida privada’, o Pau Carrió, amb qui ha fet ‘L’hostalera’. Ara la podem veure a la Sala Atrium com una de les integrants d”ASAP: Actes de solidaritat amb el patriarcat’.

Traient-li els colors al mascle

L’espectacle de Marc Rosich ens presenta a quatre personatges vestits de forma austera i en un escenari neutre, que parlen de com ens relacionem en una societat patriarcal. Els homes mantenen un comportament despòtic i masclista, adreçat únicament al seu plaer personal, mentre que les dones mantenen una actitud passiva de connivència. Uns i d’altres són responsables de mantenir unes estructures masclistes. “Marc Rosich tenia clar que no volia fer el retrat d’una víctima, sinó que fos una dona forta”, ens explica l’Alba sobre l’obra. El treball de Rosich recupera textos d’espectacles anteriors seus, com l”Unhappy meals’, que va portar a escena el 2002. Al costat d’Alba Pujol, Xavier Pàmies, Carla Ricat i Joan Sureda formen el repartiment d’aquest text que manté una actualitat que posa els pèls de punta.

Treballar amb Àlex Rigola

Alba Pujol ha continuat treballant aquests anys al costat d’Àlex Rigola, però sovint no ho ha fet com a actriu, sinó com a ajudant de direcció. Al seu costat, ha participat en espectacles com el ‘Vània’, que es va poder veure a la Sala Muntaner o ‘El enemigo del pueblo’, que es va representar a Madrid i al Temporada Alta amb molt d’èxit. Aquest tàndem Rigola-Pujol és una mostra més que l’actriu ha sabut créixer molt en un paisatge teatral complicat, fins a convertir-se en un rostre solvent i cada cop més demanat tant a la televisió com a l’escenari. I tot això en un entorn on el patriarcat, malauradament, continua sent majoritari.