L’art digital està fet amb tecnologia digital, que des de fa dècades ha anat substituint a l’analògica. Exemples d’aquesta tendència serien la càmera de fotos —que ja no va amb rotlle—, el rellotge —que ja no és d’agulles—, o la música, amb la desaparició dels cassets i els discos de vinil… fins a les cuines o els cotxes: és una evolució natural de la tecnologia.

El circuit electrònic digital té uns senyals diferents que l’analògic. Estan basats en nombres, en codis binaris que permeten programar i automatitzar processos. Això vol dir que creen objectes “intel·ligents”, que poden funcionar sols. La circulació de la informació també corre molt més ràpida en el món digital.

És l’art digital inferior a les altres arts?

Pensar que un art és superior a un altre tan sols pel tipus de tècnica ja em sembla un error. D’altra banda, negar-se a considerar l’art digital és com negar-se a acceptar la realitat i l’evolució. Quan va aparèixer la foto o el cinema aquest tipus de gent també es van negar a considerar-les com un art, i mira ara!

Molta gent del sector del teatre van pensar que el cine no duraria ni quatre dies, que comparar una obra feta amb actors de veritat amb una pantalla era impossible, que asseure’s davant una pantalla era de tontos. És el que passa ara amb l’art digital, alguns pensen que posar-se ulleres 3D o veure una obra a l’ordinador tampoc té prou caixet. Sempre ha passat això en la història de l’art.

Tipus d’artistes digitals

És molt important distingir entre dos tipus d’artista digital: aquell que utilitza programes informàtics ja fets, a l’abast de tots —com ara photoshop— per realitzar les seves obres; i aquell que crea els programes per fer la seva obra. L’art fet d’aquesta manera es diu art generatiu, perquè el programa és el que genera l’obra d’art. Molts són enginyers informàtics, han de saber programar, crear un algoritme en base a uns codis, per això a aquests artistes se’ls anomena “artistes del codi”.

Artistes que utilitzen programes ja fets

Aquí podríem incloure els fotògrafs que utilitzen Photoshop, per exemple, o els que pinten amb la tauleta. La tauleta és un llenç digital que s’utilitza en l’art, la il·lustració o el disseny. Es pot dibuixar amb les mans, però també amb pinzells i llapis digitals. Les possibilitats que ofereixen les apps que hi ha són immenses, com ara Sketchbook, Procreate etc. El que és bo és que pots animar les imatges, posar-hi so, etc… moltes possibilitats que només la tecnologia digital t’ofereix.

Artistes com David Hockney s’han passat a la tauleta. El programa Brushstrokes li permetia pintar per capes i dotar les obres de molta llum. Aquesta exposició estava a les fosques per poder veure millor les obres en pantalla i la gent podia veure el “work in progress” de les obres, un altre avantatge del digital.

Art generatiu

Un art generat per un programa, el qual està fet per un artista. L’artista crea un algoritme, un codi numèric, com dèiem. Molts d’ells són enginyers informàtics, com Alba G. Corral o Sergi Albiac, que exposa sovint a l’IDEAL. Per aquelles persones que insinuen que l’art ho fa la màquina i no l’artista, és com si li diguessin a un fotògraf que les fotos no les fa ell, sinó la màquina, o a un dissenyador que la cadira no és seva, sinó de la màquina que l’ha creat.

Un dels grans protagonistes del Sónar ha estat Memo Atken, un turc (a Turquia hi ha moltíssima moguda d’art digital) que viu a Londres. Va crear una de les obres més conegudes d’art digital, en què volia reflexionar sobre aspectes clau de la vida humana. Per fer-ho va programar l’ordinador perquè emmagatzemés totes aquelles fotos de la xarxa que la gent etiqueta amb paraules com: amor, vida, món, univers, art, Déu. Una persona del públic quan va estar enmig d’aquesta instal·lació va comentar que és com si l’ordinador ens volgués dir alguna cosa sobre les seves troballes… et fa pensar. És com un mural romànic, o un gran quadre de Rothko, té el mateix objectiu, et vol connectar amb la part espiritual que portes a dins. Només canvia la tecnologia.

Com ha canviat l’art digital l’exhibició?

L’art digital ha trencat amb els circuits tradicionals de l’art i n’ha creat de nous, físicament i a les xarxes (hi ha museus digitals o plataformes per vendre l’art digital que no són galeries). El pots veure des de casa a l’ordinador o en locals especialment adaptats, com és el cas de les sales immersives, que a més tenen espais per ulleres 3D o realitat augmentada i també permeten la interacció amb el públic, un element molt important en l’art digital i en el nostre món en general. Avui la gent, sobretot els joves, estan acostumats a viure amb una pantalla, de fet els és molt més familiar la pantalla que un quadre. També s’ha de dir que aquestes exposicions són barates de fer, cosa important, perquè les pots itinerar sense costs (no pagues el transport de les peces).

A Barcelona tenim un centre pioner a escala internacional en aquest sentit, que és l’IDEAL. És el centre d’arts digitals de la nostra ciutat i el més gran del sud d’Europa. Allà es fan experiències immersives (el en breu s’inaugura Frida Kahlo) però també tenen lloc els festivals d’art digital com el MIRA, però també el Loop, el Sónar o el Primavera Sound, entre d’altres. El centre col·labora amb universitats per innovar, fa residències d’artistes i realment és un camp de d’experimentació constant.

Com ha canviat l’art digital el negoci de l’art? Els NFT i la Blockchain

L’NFT és un certificat digital d’autoria que el fas tu mateix sense necessitat d’un notari. No només val per l’art digital, sinó per tot. Però aquest certificat pertany a un sistema alternatiu, en el que no hi ha notaris ni bancs: la Blockchain, una base de dades totalment descentralitzada i impossible de hackejar, una alternativa al sistema bancari amb una moneda pròpia, la criptomoneda.

Els artistes se salten el mercat tradicional i, per tant, es deslliguen tant de la crítica com del preu que marca aquesta i les galeries o subhastes. Tampoc no hi ha marxants. En aquest cas, ja no importa si la teva obra no està en un museu o una galeria, si acabés de començar i no et coneix ningú, o si tens èxit entre els comissaris o els crítics, etc., en fi, no estàs dins el sistema, és un món paral·lel.

Exposen i venen la seva obra a plataformes en línia com ara Foundation, o la més famosa, Opensea, però n’hi ha d’altres com Superare, Nifty Gateway… Com que a la Blockchain tot queda registrat, cada vegada que es ven la teva obra perceps un tant per cent, per tant, econòmicament a l’artista això li surt molt rendible.