L’estiu és ideal per veure sèries d’una tirada, posar-se al dia de les que tenim pendents o descobrir-ne de noves. Per això seleccionem quatre novetats i quatre grans retorns que no us podeu perdre durant aquestes vacances.

‘Stranger Things’

Matt and Ross Duffer. Netflix, 2016 – actual

Netflix la va encertar de ple amb aquesta sèrie que apel·la a la nostàlgia col·lectiva pels 80 amb una trama que conté tots els ingredients de les pel·lícules d’aquella època, però t’he de dir que per mi el millor que té és la seva vocació d’història de terror.  Aquesta tercera temporada gira al voltant d’una constatació: els protagonistes es fan grans i la sèrie aprofita per apujar el to de l’aposta. Aquí els conflictes es tornen més tensos, i la trama és més fantàstica i retorçada que mai.

‘Glow’

Liz Flahive i Carly Mensch. Netflix, 2017 – actual

Aquesta sèrie mostra uns anys 80 molt diferents: són els de la falta d’oportunitats per a les dones en una societat de l’espectacle que insistia a cosificar-les. Les protagonistes accepten treballar a la lluita lliure femenina per poder tenir una carrera, i la sèrie va mostrant com acaben fent molta pinya per aixecar el cap i superar tots els obstacles. Si la sèrie ha triomfat és gràcies també a la seva aproximació a la vida sentimental dels personatges, que conjuga comèdia i drama amb molta habilitat, i sobretot pel carisma del seu repartiment, en especial una Alison Brie que hi demostra una amalgama de recursos admirable. És una d’aquelles sèries que t’acaba semblant que els personatges són com de la família.

‘Orange is the New Black’

Jenji Kohan. Netflix, 2013 – actual

Aquest estiu posa punt i final a una de les sèries més emblemàtiques de Netflix, i també tot un símbol del creixent protagonisme de les dones a la ficció moderna. “Orange is the new black” no donava per a les set temporades que acabarà tenint. De fet, a partir de la quarta va perdre molta qualitat, però aquí el tema ha estat sempre que les recluses d’aquesta presó de dones tenen tant d’interès, i estan tan ben interpretades, que es feia inevitable que l’audiència més fidel no en tingués mai prou. Per a mi, un dels seus principals problemes és que al final s’ha fet repetitiva, però aquesta temporada, on s’ha de dirimir el destí de personatges que ens han acompanyat durant tants anys, és de les imprescindibles de l’any. “Orange is the new black” es pot enorgullir, a més, de tenir una de les millors intros de la televisió moderna.

‘La casa de papel’

Álex Pina. Netflix, 2017 – actual

Un èxit internacional sense precedents d’una sèrie espanyola. Com és conegut, va començar essent l’aposta d’una cadena generalista i la seva emissió va tenir unes audiències correctes, però no extraordinàries. Després Netflix decideix sumar-la a la seva oferta i es converteix en un fenomen mundial sense precedents, fins al punt que la plataforma en compra els drets per produir-la pel seu compte. El dia 19 s’estrena, doncs, la tercera temporada, que situa els protagonistes en una illa i escapant de mil perills. Es presta a fer una marató, perquè està formada per vuit episodis de menys d’una hora. Imagina’t si ha aconseguit projecció internacional que ni més ni menys que Stephen King va fer un tuit cantant-li les virtuts.

‘The Boys’

Evan Goldberg, Eric Kripke i Seth Rogen. Amazon, 2019

No és una història de superherois convencional, no. Se situa en un món on alguns d’ells abusen dels seus poders per a finalitats corruptes, i els seus protagonistes són uns inadaptats que faran equip per mirar de recuperar el bon nom dels superherois. És una història que mira amb ironia cap al gènere i regalarà unes quantes dosis d’humor negre, per tant és molt probable que s’acabi convertint en una sèrie de culte. De fet, en algunes coses “The Boys” recorda “Watchmen”, perquè agafa l’imaginari i li dóna la volta potenciant les seves lectures polítiques, El que se n’ha vist fins ara apunta a un producte molt ambiciós tècnicament i té al capdavant rostres populars com Karl Urban o Elisabeth Shue.

‘Cristal oscuro’

Jeffrey Addiss i Will Matthews. Netflix, 2019

El gènere fantàstic torna a ser predominant a l’estiu. Tot i que hi trobem algunes propostes força insòlites, la que ho és més és la seqüela televisiva d’una de les pel·lícules més singulars dels 80: ‘Cristal oscuro’. La pel·lícula ‘Cristal oscuro’ estava protagonitzada per titelles de la factoria de Jim Henson, brillava pel seu imaginari i també per una història plena de matisos que venia a ser una síntesi dels fonaments del fantàstic. Aquesta seqüela de vuit episodis reprèn la trama i mostra els protagonistes liderant una rebel·lió per salvar el món de Thra de les forces del mal.

‘La voz más alta’

Tom McCarthy i Alex Metcalf. Showtime, 2019

Aquest estiu també tenim sèries que mostren la pitjor cara del nostre món…una de les més recomanables és una minisèrie sobre el polèmic fundador de Fox News: ‘La voz más alta’, amb un Russell Crowe que costa de reconèixer! El protagonista de ‘Gladiator’ es va engreixar molt per ficar-se en la pell de Roger Ailes, l’home que va fundar la famosa cadena de notícies i que va veure com la seva carrera s’acabava merescudament quan van sortir a la llum nombroses denúncies per assetjament sexual. Aquesta sèrie del creador de ‘Spotlight’ no es deixa res al tinter: el retrat que fa del personatge no fa cap mena de concessió ni es dedica a blanquejar res, sinó que el mostra en tota la seva lamentable dimensió social i privada.

‘El pionero’

Enric Bach. HBO, 2019

És una aproximació al personatge de Jesús Gil que permet reflexionar sobre una societat, la nostra, que entronitza personatges molt obscurs perquè no s’atura a analitzar d’on venen i quins són els seus veritables objectius. L’única pega és que, a estones, es queda a mig camí de les denúncies que sembla voler plantejar perquè, almenys al primer episodi, no arriba al moll de l’os del protagonista. Però no hi ha dubte que es tracta d’una aposta molt, molt interessant.