Parlar de la Marina Rossell i Figueras és referir-nos, d’entrada, a una carrera de 45 anys plena de lluita, reivindicació i compromís. Sorgida dels convulsos temps de la Transició, amb ella hem recuperat la cançó catalana, hem reivindicat la República Espanyola i l’antifranquisme i hem clamat pels drets dels immigrants. I, al seu costat, la Marina sovint ha tingut altres grans noms com els de Lluís Llach, Ovidi Montllor i, és clar, Paco Ibáñez, i un metec francès anomenat Georges Moustaki. Ara, en un clima d’incertesa i d’enfrontament, recupera algunes de les cançons que més s’estima i les converteix en un clam pel diàleg i la fraternitat. I nosaltres avui la tenim amb nosaltres, perquè, com ella, sabem que només parlant la gent s’entén.
Marina Rossell canta en castellà
El cançoner de Marina Rossell s’omple, a més de cançons pròpies, amb clàssics de l’imaginari musical i sentimental del segle XX: temes com ‘Bella ciao’ o ‘Lili Marleen’ són habituals en els seus repertoris, com també ho són les del seu estimat amic Georges Moustaki. A ‘Marina Rossell canta Moustaki y canciones de la Resistencia’, la cantautora les versiona en castellà per fer un clam al diàleg i a la pau en el conflicte social i polític obert arran del procés independentista. Paco Ibáñez, un altre vell amic i veu autoritzada, l’acompanya en dues cançons.
Recordar Neus Català
Marina Rossell té una agenda bastant ocupada. Enmig de la gravació del disc, va actuar amb el Ballet Nacional de Paraguay en un espectacle de Ramon Oller, i va tenir temps per homenatjar Neus Català a París. A la desapareguda presidenta de l’Amical Mauthausen li concedien un carrer amb el seu nom a la capital francesa, i Rossell no es va voler perdre l’ocasió. Ella, com Català, saben del poder de la memòria per reconciliar pobles i per evitar que les desgràcies del passat es tornin a repetir. I aquest esperit impregna el nou treball.
