José Tenorio va néixer a La Línea de la Concepción, de jove ja tenia clar que volia ser transformista, i el 1971 ja va venir a Barcelona per pujar als escenaris, però mai no s’hi va dedicar professionalment. Al 1993 va morir de sida. La seva història és la de tota una generació de persones que van lluitar contra el franquisme i van defensar la seva llibertat sexual; durant la democràcia van viure una explosió de llibertat tot i les normes socials de l’època, però després van patir la crueltat de la sida. Úrsula Tenorio, directora de ‘José y la Barcelona disidente’ al Teatre Lliure i besneboda del protagonista, vol homenatjar al seu besoncle per treure de l’oblit les vides de persones dissidents.
Quan parlem de la vida del José, la rebem com una història tràgica perquè va morir de la sida: en el record continua l’estigma de la malaltia i de l’homosexualitat. La vida del José no va ser una vida tràgica, tot el contrari: malgrat la repressió, ell va viure com va voler, i jo el recordaré com un model a seguir
José Tenorio, al Teatre Lliure i al metro
Lalinea, companyia resident del Teatre Lliure aquesta temporada, està elaborant un recorregut per descobrir la Barcelona de la dissidència sexual i LGTBI dels anys 70 o 80 del segle XX a partir de la vida de José Tenorio. Durant cinc dies hem pogut assistir al seu procés de treball al Teatre Lliure i s’espera que l’obra s’estreni els propers mesos. La vida de José Tenorio també es pot descobrir al metro de Barcelona amb una exposició a l’Espai Mercè Sala i una intervenció artística per diferents estacions que es podrà veure fins a l’11 d’abril, és la línia de metro fictícia Rojo Clavel.
