Músic, poeta i pensador eclèctic i heterodox, Jaume Sisa publica ‘Llibres galàctics’, set llibres, comprimits en dos volums, en què ha aconseguit reunir tots els seus escrits. Cinc dècades d’una trajectòria artística intermitent però prolífica. Hem quedat amb ell al Planetari Municipal de Barcelona per parlar-ne, com no, mirant el cel.
Cantautor galàctic
Jaume Sisa és un músic particular que ha viscut sempre en el seu propi univers o, millor dit, universos. Li ha cantat al “setè cel”, ha estat “comptador d’estrelles”, ha viatjat per “òrbites blaves” i es declara un “malalt del cel”. Per això, és el cantautor galàctic per excel·lència.
“A mi sempre m’ha agradat mirar el cel. Des de ben jovenet que m’hi vaig fixar i vaig començar a barrinar què és tot això. Llavors em vaig quedar col·locat i ja no he tornat. I crec que la música i la poesia són una porta per accedir a aquests misteris insondables”. “L’ofici de fer cançons ―afegeix― m’ha obert la porta a tot un món simbòlic i abstracte. Un altre nivell de realitat, que és d’on surt el principi de la visió galàctica“.
Els ‘Llibres galàctics’ recullen cançons, idees i pensaments, poesia, cartes, esquemes per guions d’espectacles, articles de premsa, aforismes… i també el pregó innovador que l’artista va fer l’any 2009 per les Festes de la Mercè.
Barcelona
Sisa va néixer precisament un 24 de setembre de l’any 1948 al barri del Poble-sec que, com la majoria de barris, ja no són el que eren. “Barcelona és una ciutat fantàstica, és la meva ciutat. Però Barcelona desapareix i ningú no pot fer-hi res. Jo encara tinc la sort de veure com va desapareixent de mica en mica, però de manera inexorable. Ara mateix, l’ideal és ser un estudiant Erasmus de 22 anys i venir a viure a Barcelona”.
Heterònims
D’esperit llibertari i surrealista, Sisa també s’ha transfigurat en altres personatges. Ventura Mestres, Armando Llamado, El Viajante o Ricardo Solfa, cantant de boleros i cançó romàntica. “Jo normalment soc en Sisa, cantautor galàctic. Però sovint, sobretot quan era jove i prenia LSD i fumava marihuana, no sabia qui era. Amb el temps això ha anat millorant, però encara dubto. Ara mateix, per exemple, no sé si qui para soc jo o ets tu”.
Tots aquests “alter egos” es troben al principi del còmic ‘Els anys galàctics’, una biografia de l’artista que també s’ha publicat enguany”. “Em fa moltíssima il·lusió formar finalment un personatge de tebeo, que és el que sempre he volgut ser, des que era un nen”.
‘Qualsevol nit pot sortir el sol’
Precisament són personatges de còmic i de la cultura popular els qui habiten la cançó més coneguda de Sisa. Publicada al 1975, ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’ és un cant a l’alegria que ha esdevingut himne i que 45 anys més tard ho continua sent per a molta gent.
“Un cop vaig fer una cançó que parlava d’uns éssers imaginaris, però per mi el món real i irreal són el mateix!“. Si hagués d’escollir algun dels aforismes dels seus llibres, quin seria? “Vindria a dir alguna cosa així com que ara que ja tinc una edat avançada, no m’he assabentat de res, no he entès res i no he trobat resposta a cap de les preguntes fonamentals“.
