L’Alternativa ha arrencat la seva 27a edició per primer cop en format 100 % en línia amb l’excepció, finalment, de la pel·lícula de cloenda Epicentro de Hubert Sauper que dissabte a les 19 h també es podrà veure al Cinema Maldà. La restricció que viuen els actes culturals arran de les mesures de la covid-19 han fet que el cartell del 2020 es desplegui principalment a través de Filmin, amb les excepcions de la pel·lícula inaugural ‘El año del descubrimiento’, de Luis López Carrasco, i ‘La última primavera’, d’Isabel Lamberti, que es podran veure sota demanda a través de Vimeo.
Malgrat que no s’ha pogut celebrar presencialment, el festival de cinema independent de Barcelona ha volgut mantenir la seva essència i posar en context els films que programa a través de converses amb cineastes i altres activitats com tallers i classes magistrals a les quals es podrà accedir a través de la pàgina web.
Família, medi ambient i sistema econòmic
Moltes de les temàtiques d’aquesta edició dialoguen directament amb el moment actual i les decisions que han portat a la humanitat per arribar fins aquí. D’una banda, s’hi observen molts films que tracten les relacions humanes i, concretament, els vincles familiars. És el cas del curt ‘Carta a algú estimat’, de Fernando Sánchez Martín, una reflexió epistemològica arran del confinament. D’altres, com ‘A febre’, de Maya Da-Rin, o ‘Merry Christmas, Yiwu’, de Mladen Kovacevic, evidencien l’abandonament de la natura cap a una societat hiperindustrialitzada i consumista. Reflexions que s’estenen per bona part de les 45 pel·lícules del cartell dividides en tres seccions competitives: dues d’internacionals amb 10 llargmetratges i 14 curtmetratges, i una de nacional que aplega sis llargs i 15 curts.
Cinc llargs imprescindibles
‘El año del descubrimiento’
(Luis López Carrasco, 2020) Mentre els Jocs Olímpics de Barcelona centraven l’atenció internacional el 1992, a Cartagena, les protestes, cada cop més violentes, causades per la crisi econòmica culminaven en l’incendi del parlament autonòmic. El documental reviu aquella història gairebé oblidada en un bar de Cartagena i la vincula a altres crisis posteriors que van afectar la classe obrera, com la del 2008. El film estableix un diàleg entre l’Espanya contemporània i el passat recent mitjançant les experiències i opinions de gent normal, i ens atrau cap un passat que ha modelat el present.
‘Oeconomia’
(Carmen Losmann, 2020) En un sistema econòmic cada cop més indesxifrable, el film intenta respondre com es creen els diners. Un viatge creatiu i humorístic que va revelant les regles del gran Monopoly econòmic contemporani. El film s’endinsa en l’univers d’economistes, banquers i directius d’empresa que proven d’explicar amb més o menys èxit el joc del capitalisme i que posa de manifest paradoxes com l’enriquiment a través de l’endeutament.
‘Camagroga’
(Alfonso Amador, 2020) Tot i que ha sobreviscut fins als nostres dies, l’horta valenciana està patint un procés de deteriorament com a un dels punts neuràlgics de l’agricultura mediterrània. En les últimes dècades han desaparegut grans extensions de planures fèrtils. Un dels últims que queden és Antonio Ramón, que continua actiu per transmetre a la seva filla Inma els seus coneixements de la terra i del cultiu de la xufla. El documental és testimoni d’aquest relleu al llarg de tot un any, durant el qual es presencia el cicle complet de la terra.
‘Petit Samedi’
(Paloma Sermon-Daï, 2020) Damien Samedi s’ha passat bona part de la seva vida adulta enfrontant-se amb la seva addicció a les drogues, sempre amb el suport indestructible de la seva mare. Aquesta relació tan tendra entre mare i fill és el centre del viatge del protagonista, un treballador esforçat i fill afectuós que planta cara als seus dimonis i ens aporta un contrapunt humà a la imatge estereotipada que s’ha projectat de les addiccions.
‘La mami’
(Laura Herrero Garvín, 2019) El Barba Azul és un cabaret mític de Ciutat de Mèxic on les dones ballen i beuen amb els clients per diners. Els lavabos del local són l’espai on es vesteixen, es maquillen i parlen de les seves vides. Aquest és precisament, el territori de la Mami, una dona que administra el paper higiènic i també ofereix consells; diu que “els homes només serveixen per a dues coses: per a res i per a treure’ls els diners”.
Preus
- Abonament festival + dos mesos de subscripció a Filmin: 15 euros
- Llargmetratges: 3,95 euros
- Sessions de curtmetratges: 3,95 euros
- Film inaugural: 3,95 euros a Vimeo
- ‘La última primavera’: 3,95 euros a Vimeo
- Film de cloenda: 3,95 euros a Filmin del 28 al 29 de novembre i 6 euros al Maldà (dissabte 28 a les 19 h)
- ‘A media voz’: 3,95 euros a Filmin del 20 al 22 de novembre
- La resta del cartell és d’accés lliure per a abonats a Filmin
