A mem si llegim

Ja fa un any de la primera publicació d’A mem si llegim, un projecte que genera mems de literatura catalana a Twitter i Instagram. El primer mem de la col·lecció a Twitter estava dedicat a Mercè Rodoreda. Era una imatge d’una nena amb una casa cremant darrere que quedava molt ben acompanyada d’aquell “sense ser aventurera, he viscut com s’ha de viure, perillosament”. Això era el 27 de novembre del 2019 i des de llavors, gairebé cada dia s’hi ha publicat un mem amb una citació de les lletres catalanes. A hores d’ara el compte acumula més de 200 mems d’autors de tots els temps.

A mem si llegim on Twitter: "Ⓣ Mercè Rodoreda… "

Per celebrar aquest primer aniversari s’ha decidit obrir un web que permeti endreçar els principals mems i gifs, que tingui un apartat d’entrades per poder parlar de temes d’interès i, en definitiva, que quedi més enllà de les xarxes, tant si continua actiu com si no.

A mem si llegim és una iniciativa que va néixer a les xarxes socials amb l’objectiu de promoure les lletres catalanes d’una manera humorística, quotidiana i cridanera i defensar també la difusió de la literatura en formats que vagin més enllà dels canals habituals. El fet d’unir el format mem amb citacions de literatura catalana permet acostar-se en l’àmbit literari des d’una òptica relaxada i paròdica. Les citacions provenen sobretot d’autors històrics d’arreu dels Països Catalans, tot i que també han contactat amb escriptors contemporanis com Vicenç Pagès Jordà, Marta Rojals, Sebastià Portell, Jordi Puntí o Sònia Moll. A dia d’avui, tenen més de 7.000 seguidors a Twitter i gairabé 2.000 a Instagram (@amemsillegim).

3 dels últims mems

Frases de Maria Beneyto, Ausiàs March o Maria Aurèlia Capmany protagonitzen alguns dels mems més nous d’ A mem si llegim.

Els 5 millors mems

1

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda

2

Cita de Carles Riba, en temps de coronavirus

3

Vers de Joan Salvat-Papasseit, durant les festes nadalenques

4

Vers de Maria Mercè Marçal: ‘L’escala fosca del desig no té barana’


5

Cita de Baltasar Porcel, en temps de confinament