A finals del 2019, Ingrid Guardiola i Marta Segarra van començar una relació per correu electrònic en el marc d’un programa de televisió en què totes dues hi participaven. La correspondència entre totes dues es va allargar fins al confinament, i va evolucionar d’una reflexió sobre l’amor i les relacions socials a una radiografia exhaustiva i meditada sobre la pandèmia. El resultat de tot plegat és ‘Fils’, el seu primer llibre conjunt.
Totes les arestes de la pandèmia
Ingrid Guardiola i Marta Segarra no es coneixien abans de començar la seva correspondència. Tot i això, l’entesa entre les dues va ser immediata, motivada per la sensibilitat comuna cap a les problemàtiques socials i de gènere que comparteixen i pel seu estudi a través de les manifestacions de la cultura, ja sigui la literària o la cinematogràfica.
Amb aquest punt de partida, quan el coronavirus ens porta a confinar-nos durant tres mesos, els temes que nodreixen l’intercanvi entre Ingrid Guardiola i Marta Segarra deriven cap a inputs com el militarisme del llenguatge oficial, les restriccions de la llibertat, la invisibilització de la mort, la discriminació de les classes baixes o el tractament del masclisme. Agafant-se a referents culturals que van des de la reivindicació de gènere de Chantal Akerman fins a el retrat d’una malaltia com la lepra per part de l’artista Forugh Farrojzad, passant per la feina de totes dues en llibres com ‘Teoría de los cuerpos agujereados’ o documentals com ‘Casa de ningú’. El resultat de tot plegat és una reivindicació de la reflexió epistolar teixida amb dues veus capaces de retratar la societat pandèmica des d’una visió transversal.
“El que hi ha al llibre és una reflexió sobre com les normes implícites i explícites, ara molt explícites durant el confinament i la pandèmia, ens afecten a la nostra vida. I el que diem en el llibre és que a la postpandèmia sobretot el que no s’ha de fer és tornar a estar com abans, a la normalitat d’abans, sinó que volem una anormalitat. Volem noves normes.”
Els fils d’Ingrid Guardiola i Marta Segarra
La barcelonina Marta Segarra Montaner i la gironina Ingrid Guardiola Sánchez han convertit l’activisme i la reflexió en armes per redibuixar el món. Des de l’àmbit universitari, però també a peu de carrer, la Marta i l’Ingrid han bastit un pensament que s’interroga sobre temes com la desigualtat social, la consciència de gènere i les seves imposicions, o el paper de la cultura com a motor social. La Marta, per exemple, és directora de recerca del Laboratori de Gènere i Sexualitat del Centre de Recerca Científica de París, on viu actualment, ha treballat en diverses universitats franceses i nord-americanes, i ha publicat nombrosos llibres i articles. L’Ingrid, per la seva banda, és professora de la Universitat de Girona, membre del consell de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, coordinadora del Miniput i autora del documental ‘Casa de ningú’ i del llibre ‘L’ull i la navalla’, en què ens alertava de la hiperconnexió digital permanent. I ara, totes dues, a quatre mans, es connecten a través del gènere epistolar per obrir interessants ‘Fils’ de debat. L’excusa perfecta per convidar-les a l”Àrtic’, on res ens sembla més constructiu que teixir xarxes de pensament amb les nostres convidades.
