Neus Ballús estrena aquest cap de setmana la seva darrera pel·lícula, ‘Sis dies corrents’, una història sobre la vida de tres lampistes que cada dia de la setmana visiten una casa diferent, i són sis dies corrents, perquè són quotidians però també perquè tenen alguna cosa electrificant, no són qualsevol dia, perquè les històries quotidianes també poden ser increïbles i de cinema.
De fet, les estrelles que desfilen per la catifa vermella també poden ser lampistes. Neus Ballús sempre ha treballat amb actors no professionals. Aquesta vegada ha passat dos anys buscant els perfils adequats per la seva darrera pel·lícula. Tots els personatges de la pel·lícula són professionals, però del seu sector, són lampistes, però mai abans no havien treballat com actors, tot i això, dos dels protagonistes, el Moha i el Valero, ja s’han emportat el premi com a millors actors al Festival de Locarno.
La directora de cinema Neus Ballús encapçala un equip format gairebé tot per dones. Només el 31 % de les pel·lícules candidates als Premis Gaudí 2022 estan dirigides per dones. I encara molt poques dones tenen l’oportunitat de dirigir altres disciplines, sobretot les tècniques. La pel·lícula de Neus Ballús és inèdita en aquest aspecte, però també en la temàtica.
És curiós perquè és una pel·lícula que parla molt intensament d’un món molt masculí com els dels lampistes i, en canvi, majoritàriament està feta per dones
Neus Ballús assegura que és molt interessant com la incorporació de les dones al cinema “està desdibuixant el que dèiem que eren pel·lícules per a dones”. I considera que és natural que els seus equips estiguin formats sobretot per dones.
Penso que poden aportar una nova visió i renovar les disciplines més tècniques i trobo que aquest punt de vista d’una dona sobre els personatges masculins és quelcom que encara no hem vist
‘Sis dies corrents’, una història sobre la diversitat
La darrera pel·lícula de Neus Ballús és una història sobre la diversitat i la relació amb els altres. El Moha és el motor de la història, un jove marroquí fa una prova en una petita empresa de lampisteria però el seu company, el Valero, no l’acaba d’acceptar.
El Valero és un personatge que tots coneixem, tots el podem identificar amb persones que ens hem creuat un cop a la vida
Des de la seva primera pel·lícula l’any 2013, la multipremiada ‘La paga’, Neus Ballús sempre ha parlat de la diversitat. La cineasta ha parlat des de la perifèria de Barcelona, però també des d’un ressort al Senegal a la seva segona pel·lícula, ‘Staff only’, una pel·lícula sobre la relació entre el personal de l’hotel i els turistes, i ara amb la seva darrera cinta ens trasllada al món dels lampistes que ens mostren una gran diversitat de cases i persones.
Una vegada més la directora s’enfronta a un projecte amb actors no professionals. Però en aquesta ocasió ha estat encara més difícil perquè la comèdia és més complicada d’interpretar, per això ha estat dos anys fent un càsting i, finalment, ha treballat molt amb els perfils escollits perquè aprenguessin a representar un paper.
És molt interesant treballar amb gent que no són actors perquè tu aprofites la seva experiència, la seva història per a la pel·lícula
