‘Chavalas’ té dues nominacions als Goya en la categoria de millor direcció novella per Carol Rodríguez Colás i millor actriu revelació per Ángela Cervantes. El film explica el viatge de la Marta, una “moderna” de Barcelona que intenta obrir-se camí a la gran ciutat com a fotògrafa artística, però perd la feina i ha de tornar a casa dels seus pares a Cornellà. Al seu barri es retroba amb les amigues inesperables de l’adolescència. Aquesta és una història sobre el retrobament amb els orígens, l’acceptació de qui som, però, sobretot, és una història d’amor i sororitat entre amigues.
Tornar al barri és retrobar-se amb les amigues de tota la vida, és retrobar-se amb ella mateixa i és un viatge molt dur que té a veure amb acceptar l’origen i acceptar qui ets per poder ser feliç
La pel·lícula m’agrada com està explicada, perquè crec que fuig d’exotismes, parla d’humanitat, i podem empatitzar amb elles perquè, en el fons, un lloc és la gent que hi viu, i crec que elles aconsegueixen explicar molt bé una realitat i un univers, que és seu
‘Chavalas’ a la perifèria de la gran ciutat
Al llarg de la història del cinema, els barris perifèrics de la gran ciutat han estat retratats com a escenari de tragèdies, conflictes de drogues i pobresa, però en aquest cas la directora Carol Rodríguez volia demostrar a ‘Chavalas’ que els barris també poden ser escenaris d’històries d’amistat.
La meva perspectiva és més optimista i més femenina que moltes de les pel·lícules que tracten sobre barris. Millor fer ‘Girls’ a Cornellà que a Nova York, que ja està molt vist
Una nova generació de dones explica històries des de la perifèria, des dels seus barris, com l’escriptora Anna Pacheco al llibre ‘Listas, guapas, limpias’, o la directora de cinema Belén Funes, que dirigia Greta Fernández a la pel·lícula ‘La hija de un ladrón‘.
No s’han explicat gaire les històries de dones que surten del barri i molta gent m’ha dit que s’hi senten identificats, perquè moltes persones hem sortir del nostre barri i del nostre poble per buscar-nos la vida i moltes vegades hem hagut de tornar-hi de forma estrepitosa i lluitar contra el fràcas que això suposa
‘Chavalas’ és una història personal
‘Chavalas’ és l’òpera prima de la directora cornellanenca Carol Rodríguez i de la seva germana i guionista, Marina Rodríguez. Les dues germanes han traslladat una part de la seva vida personal a la pel·lícula.
Està inspirada en una sensació nostra, una sensació de desclassament, quan vam sortir del barri i ens van fer sentir que havíem de tenir vergonya per ser de barri, i aquest viatge de la Marta de la vergonya a l’orgull sí que l’hem viscut nosaltres
La crítica del programa ‘La Cartellera’
‘Chavalas’ no endolceix la realitat, al contrari, juga amb els contrastos, amb moments agredolços, però sempre apostant per un to positiu i lluminós. Malgrat que, de vegades, el relat és previsible i prevalen alguns personatges estereotipats, tot això queda derribat per quatre actrius que s’apoderen de la pantalla i mostren què és ser dona i créixer en una ciutat d’extraradi. Un homenatge genuí a l’amistat, a Cornellà i a l’art.
La pel·li de la vida de Carol Rodríguez
La directora de ‘Chavalas’ mostra la seva predilecció per ‘Le notti di Cabiria’ (1957) de Federico Fellini, sobretot per la interpretació de Giulietta Masina, en el paper de la prostituta Cabiria Ceccarell.
