va triomfar al festival de Toronto i al de Sitges, i va tenir un gran reconeixement internacional, però a les sales de casa nostra va passar com una pel·lícula més quan es va estrenar la tardor passada. Ara, però, s’han girat les tornes. La presència de la pel·lícula a Netflix ha coincidit amb la pandèmia del coronavirus i ha convertit el film en un dels més vistos a la plataforma de “streaming”. La història, que proposa una distopia social de tancament i angoixa, presenta paral·lelismes inquietants amb realitat desencadenada per la covid-19, i segurament això tingui a veure amb l’èxit que està assolint (recordem que les pel·lícules sobre catàstrofes i epidèmies són de les més demandades en aquests moments). Una pel·lícula de gènere, però no de por, com assegurava el seu protagonista Ivan Massagué, quan va passar pel sofà vermell i ens explicava que ‘El hoyo’ és una pel·lícula fins i tot romàntica i que cal veure-li el missatge antiglobalització i anticapitalisme.
Ivan Massagué: “Jo la trobo romàntica i té un missatge brutal: antiglobalització i anticapitalisme.”
Premis
‘El hoyo’
va ser la gran triomfadora del Festival de Sitges 2019, on es va endur els premis a millor pel·lícula, millor director revelació, millors efectes especials i el gran premi del públic. L'”opera prima” del basc Galder Gaztelu-Urrutia, coproduïda per la basca Basque Films i la barcelonina Mr. Miyagi Films, també ha estat elogiada on s’ha projectat, i reconeguda a escala internacional. A Toronto, per exemple, es va endur el premi del públic de la secció Midnight Madness. Aquí, però, va passar més desapercebuda: als Gaudí i als Goya només es va endur el premi als millors efectes visuals i especials respectivament, tot i tenir diverses nominacions.
Sinopsi
La pel·lícula ens situa en un futur distòpic, en una mena de presó on les cel·les se situen per nivells. Hi ha dues persones per nivell i una plataforma enmig que baixa el menjar. Com més avall, menys menjar queda. Per tant, els qui pensen massa quan estan a dalt, o els qui no tenen prou coratge quan estan a baix, potser no en sortiran vius. Una al·legoria amb clares implicacions socials, polítiques i de classe.
Fitxa tècnica
Direcció:
Galder Gaztelu-Urrutia
Producció: Basque Films i Mr Miyagi Films
Guió: David Desola, Pedro Rivero
Repartiment: Ivan Massagué, Zorion Eguileor, Antonia San Juan, Emilio Buale, Alexandra Masangkay, Eric Goode, Algis Arlauskas, Miriam Martín i Óscar Oliver
Any: 2019
Durada: 94 minuts
Gènere: thriler, ciència-ficció
Edat recomanada: a partir de 18 anys
Idioma original: castellà
