L’escriptora, crítica de cinema i col·laboradora de l”Àrtic’ Desirée de Fez ha publicat ‘Reina del grito’, un llibre en què explica la seva relació amb el cinema de terror. Avui seu al nostre sofà per parlar-nos de les seves pors i de com ha aconseguit eines per relativitzar-les.
El terror com a teràpia
Desirée de Fez té moltes pors i angoixes, que sovint tenen a veure amb l’ofec masclista que la societat aplica al gènere femení. La por al trànsit a l’adolescència, la maternitat, l’estètica, la salut física i mental, el sentiment de pèrdua o el menyspreu a la seva feina pel simple fet de ser dona són alguns dels temes que tracta a ‘Reina del grito’. I contra aquestes pors, cinema de terror: Desirée de Fez ha reconegut, empatitzat i utilitzat els arquetips narratius i els productes del gènere per aprendre a lluitar amb les pors.
Feia molts anys que volia parlar de les meves pors i no trobava la manera. I per això no li vaig dir a ningú que estava fent el llibre, perquè sabia que, a la que li expliqués a algú -ho sabia la meva parella, l’editorial i ja està-, per protegir-me em dirien: “Segur que vols parlar de la teva vida? Segur que vols parlar de les teves relacions sexuals? Segur que vols parlar dels teus fills?” I segur que no ho hauria fet.
Contra els terrors de l’institut, un bon “slasher” com ‘La noche de Halloween’ (John Carpenter, 1978). Amb la maternitat, títols com ‘La semilla del diablo’ (Roman Polanski, 1968) o ‘Prevenge’ (Alice Lowe, 2016). O en un context de pèrdua d’algú estimat, ‘Amenaza en la sombra’ (Nicolas Roeg, 1973) o ‘Babadook’ (Jennifer Kent, 2014). Desirée de Fez ens parla de terrors que tots compartim i ens ajuda a fer-ne teràpia a partir d’un gènere cinematogràfic estimulant que coneix molt bé per la seva tasca com a crítica i com a part de l’organització del Festival de Sitges.
Desirée de Fez, reina del crit
La periodista, escriptora i teòrica de cinema Desirée de Fez podria haver-se dedicat a ser caçafantasmes, exorcista o espiritista, però en lloc d’això va decidir orientar tot el seu saber cinematogràfic a ser una veritable ‘Final girl’. Imbuïda pel verí del setè art des de petita, va fer de la seva afició precoç una ‘profecia’ que li va permetre ‘exorcitzar’ els seus terrors i dimonis personals, a més portar-la a escriure en diversos mitjans, publicar llibres, impartir classes o treballar al Festival de Sitges. Però a més, la gran pantalla li ha permès gaudir de la nit de ‘Halloween’ i li ha donat armes per ‘tornar sola de nit a casa’ i, en general, per ‘conjurar’ les pors que ha de superar una dona en la nostra societat. Ara, com si d’un ‘encanteri’ es tractés, ha plasmat totes aquestes experiències en un llibre i s’ha coronat com a ‘Reina del grito’. I per això avui l’hem convidada al sofà de l”Àrtic’, on sabem que les cinta de por és millor veure-les en companyia.
