Ni Chaplin, ni Hitchcock, ni Bogart, ni Audrey Hepburn: Marilyn Monroe, Norma Jeane Baker, tot i la seva curta vida potser és el producte més recordat de Hollywood, un Hollywood que sovint es va aprofitar de la seva imatge de “bomba sexual” i li va negar totes les seves altres qualitats.

Aprofitant l’inici d’una mostra a la Filmoteca de Catalunya sobre la seva figura, amb exposició inclosa, de l’espectacle teatral ‘Monroe – Lamarr’, que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya, i de la publicació del llibre de Maria Hesse ‘Marilyn’, avui repassem la carrera i el llegat de Marilyn Monroe.

‘La jungla d’asfalt’

John Huston, 1950

A ‘La jungla d’asfalt’ Marilyn Monroe encara no era la conegudíssima actriu que seria més endavant, però aquest va ser un dels seus papers secundaris més importants. Aquest film la posa en el mapa per a molts productors, però també contribueix a formar-li aquesta imatge de rossa seductora però innocent que després repetirà, de grat o per força, en bona part de la seva carrera. Tot seguit vindrien una sèrie de comèdies insubstancials i primers èxits com ‘Niagara’, ‘Els senyors prefereixen les rosses’ o ‘Cómo casarse con un millonario’.

‘La tentación vive arriba’

Billy Wilder, 1955

I aquí tothom hauria esperat l’escena de la sortida d’aire del metro i la faldilla aixecant-se, però hem triat aquesta altra perquè ens sembla que exemplifica molt bé un dels elements que va fer tan famosa la pel·lícula: Marilyn Monroe interpreta la veïna d’un pare de família que s’encaterina amb ella. I en escenes com aquesta, el públic masculí heterosexual i conservador rep la satisfacció que estava esperant: la possibilitat que una dona com ella s’enamori d’un tipus gris i sense gràcia. O sigui, que es faci realitat la seva fantasia d’una Marilyn als seus peus.

‘Bus Stop’

Joshua Logan, 1956

‘Bus Stop’ és la primera pel·li que Marilyn Monroe va fer després de plantar-se, dir que no volia fer més el paper de símbol sexual, marxar a Nova York a estudiar amb Lee Strasberg i, fins i tot, fundar una productora. I quan va fer tot això, els mitjans es van riure d’ella, qualificant-la de nena ximpleta que ara volia produir. ‘Bus Stop’, que va fer amb Joshua Logan, un dels cineastes que més bé la va entendre, es va convertir en la prova que ni nena, ni ximpleta: Marilyn Monroe era una actriu molt capaç.

‘Ningú no és perfecte’

Billy Wilder, 1959

Marilyn Monroe ja havia tingut una sobredosi de barbitúrics i es rumorejava que un parell d’avortaments, la productora que havia fundat no funcionava i començava a tenir problemes a l’hora de recordar les seves línies. Tot plegat, sumat a un ambient de treball hostil, fa que el rodatge sigui un infern per a ella i se submergeix en les seves inseguretats.

‘Vides rebels’

John Huston, 1961

Clark Gable i Marilyn Monroe es van entendre molt bé durant el rodatge d’aquest drama sobre somnis perduts i figures ferides i cansades… perquè els dos eren dues figures ferides i cansades! Seria, de fet, la última pel·lícula que farien tots dos, com a mínim sencera. Gable moriria just abans de l’estrena i Monroe uns mesos més tard. Posa la pell de gallina que aquesta fos el seu últim film, perquè tot el drama que vivia l’actriu es nota en una interpretació brillant i molt complicada.

Totes les reproduccions de Marilyn Monroe

Tot seguit us proposem un breu repàs al llegat de Marilyn Monroe, que continua ben viu gairebé 60 anys després de la seva mort i transcendeix el cinema per influir en totes les capes de la societat moderna.