Aquest dimecres, 31 de gener es compleixen 30 anys de l’incendi del Liceu del 1994. Van fer falta només tres hores perquè les flames ensorressin un dels teatres emblemàtics de la ciutat. Va ser el 31 de gener del 1994. A dos quarts d’11 del matí, una guspira generada pel bufador amb el qual dos soldadors feien tasques de manteniment va generar un incendi que va reduir el teatre a cendres. La immensa columna de fum es va veure des de tot Barcelona. Coses del destí: estaven soldant el teló d’acer que precisament servia per aïllar la sala del foc en cas d’incendi.

L’antiga directora artística del Liceu Cristina Schepperman (substituïda fa uns anys per Víctor García de Gomar) es trobava dins la seva oficina aquell dia. Feia només mitja hora que havia arribat quan un maquinista la va avisar del foc. Ràpidament va arribar a la Rambla, on treballadors, veïns i curiosos observaven com creixien les flames, que van arribar als 70 metres. Explica que quan van sentir un soroll molt fort van comprendre que el sostre s’havia esfondrat i que “ja estava tot perdut”. No li sorprèn la virulència que van tenir les flames. Afirma que a l’escenari i la sala “era tot fusta, moqueta i pols” i que el teatre tenia sortides d’emergència “del segle XIX”.

L’incendi del Liceu, un “espectacle de pel·lícula”

De la magnitud del foc en va ser testimoni directe el Raül Martínez, cambrer des de fa 30 anys del Cafè de l’Òpera. El local està situat just al davant del Liceu. Explica que aquell dia els bombers i la policia els van fer tancar per seguretat, però que ell i la resta del personal de l’establiment van ser testimonis d’un “espectacle de pel·lícula” des del terrat de l’edifici.

Al Ramon Casino, treballador de l’Hotel Oriental, també el van sorprendre les sirenes. Diu que recorda “les cares tristes de la gent a la Rambla” i la calor que desprenia l’incendi, que es podia “notar des del carrer”.

Alguns espais van quedar intactes

El foc va destruir l’escenari i la sala del teatre. En van quedar intactes alguns espais emblemàtics com el Saló dels Miralls o el vestíbul. També es van salvar el Conservatori i el Cercle del Liceu. D’aquell dia, n’han quedat imatges que ja formen part de l’imaginari col·lectiu i que segurament recordaran molts barcelonins: la dels policies traient quadres i obres de valor de l’edifici (que van dur al Palau de la Virreina i després al MNAC) o la de la soprano Montserrat Caballé plorant a la Rambla.

Aquell mateix dia totes les administracions van acordar reconstruir el Liceu al més aviat possible i fer-ho al mateix lloc. Cinc anys després, el 1999, va tornar a obrir.

Fa quatre anys, coincidint amb el 25è aniversari de l’incendi del teatre de la Rambla, betevé va estrenar un web especial que en recorda l’efemèride. S’organitza en tres capítols: L’incendi, la transformació i el Liceu, de tots?. El treball inclou entrevistes amb persones properes al teatre i vídeos 360 graus del Liceu tal com és ara.