La Carla Serrat és una música precoç que ha fet del seu nom de pila la millor targeta de presentació. I així, com a CARLA, tot en majúscules, aquesta vigatana amb el ritme a l’ADN va començar una carrera a plataformes com Myspace que la va portar a treure el seu primer EP el 2013. Tres anys més tard va editar l’LP ‘Night thoughts’, en què va fixar la mescla de drum-and-bass, trip-pop, electrònica i synthpop que la caracteritza. I ara hi torna amb un disc en què ens proposa matar els nostres sentiments, i que ens ve a presentar avui a l”Àrtic’, on li hem de dir que, més que d’asfixiar els sentiments, som partidaris d’expressar-los sense cap mena de censura.
La CARLA més ballable
A ‘Kill a feeling’, Carla Serrat ens sorprèn amb un registre més ballable, influït per la música disco dels 90 i el funk. Amb molta més llum que el seu disc anterior, la CARLA es sent més còmode amb aquest treball, perquè considera que aquest és un àlbum escrit i compost en un mateix moment de la seva vida, i per tant és més representatiu que ‘Night thoughts’, que recollia cançons de diverses etapes de la cantant i compositora.
Com la família, res
Carla Serrat s’ha format en un entorn molt musical. Nascuda a Vic, d’on han sortit alguns dels grans noms de l’escena catalana actual, la seva germana és la cantautora Joana Serrat, i el seu germà, el Toni, és el bateria de CARLA i una peça fonamental de l’equip. A ‘Kill a feeling’, Carla Serrat compta amb la Joana per a la cançó ‘Fire’, en una unió improbable entre dos estils que semblen tan diferents com el folk i el funk. Una nova mostra que, a la comarca d’Osona, l’aigua, o bé el menjar, o l’aire o bé el terra que trepitgen, té alguna mena de substrat que produeix bons músics.
