L’escriptora i activista Brigitte Vasallo torna a l”Àrtic’ amb ‘Lenguaje inclusivo y exclusión de clase’, el seu nou llibre, en què qüestiona el biaix capitalista i classista del llenguatge.
Reivindicació de Belén Esteban
Tot comença amb una conversa de Brigitte Vasallo amb un amic, en què es posa sobre la taula un tema que pot sonar a anècdota però no ho és: Belén Esteban treurà un llibre sobre les seves lectures preferides. Amb la notícia, tot són bromes i acudits al voltant de la figura mediàtica de Telecinco. Però Brigitte Vasallo no riu. Que Belén Esteban vulgui parlar de literatura no és motiu de broma.
Tot el que amaga aquesta reacció burleta és un prejudici de classe, el mateix que menysprea Belén Esteban per haver assolit l’èxit social i professional sense renunciar ni a l’estètica ni als modismes dels seus inicis. Amb aquesta premissa, Brigitte Vasallo reflexiona sobre com el llenguatge és un instrument capitalista i de dominació de classe. Un llenguatge que inclou la llengua, és clar, però també la manera com ens vestim, la cultura que tenim, la carrera acadèmica i professional a la qual podem aspirar o la simbologia que hi ha en cada una de les nostres intervencions socials. Perquè tot, al final, és llenguatge.
Jo crec que el capital cultural, que per mi no és cultura sinó que és capital, no és només que acumulis títols o que acumulis llibres, sinó que és tot allò que t’ha de travessar pel cos perquè sigui reconeguda com a tal. Perquè no és la saviesa ni és el coneixement, és una altra cosa. Llavors tu pots no saber gaire cosa, ni entendre gaire cosa, ni tenir els títols, però hi ha una manera de parlar, de fer, que et posa en aquell context. I pots tenir tota la resta, però si parles com Belén Esteban no se’t considera una persona culta.”
Brigitte Vasallo
Les trampes del llenguatge inclusiu
Suposem que ens hem de referir a un grapat d’escriptors, escriptores, i d’altres sense un gènere definit: Com els hem d’englobar? “Escriptors”, tal com diuen les acadèmies de la llengua, perquè el masculí ja és inclusiu? “Escriptorxs”? “Escriptoris”? El llenguatge inclusiu, que cerca altres formes de codificar la realitat més agenèriques, és un bon instrument, però també pot ser una eina del capitalisme heteronormatiu.
En una societat en què es mesura el valor simbòlic de les coses, el que tenen als mitjans de comunicació i a les xarxes, creure que canviant els símbols canviaràs la realitat és un error i una trampa del capitalisme. La revolució no es farà canviant uns modes per uns altres, ni la fluidesa de gènere ha de ser sinònim d’abraçar els símbols d’una masculinitat heteronormativa, com ha fet Ruby Rose al vídeo ‘Break free’, ni l’ascensor social que ens treurà de la pobresa ha de consistir a renegar de la cultura dels nostres avantpassats.
El poder és molt seductor. Llavors està clar que hem de passar per un circuit. O sigui, les coses estan així muntades ara mateix. Si et negues a disciplinar, per exemple, la manera en què escrius et suspenen els exàmens des que tens quatre o cinc anys, et van tombant, ja no pots arribar als altres llocs. Però entendre que és una estratègia que tenim les que venim de pobres per arribar a aquells llocs i arribar als llocs de poder o semipoder per desmuntar-los, no per, un cop que estem allà, estar convençudes de que ja som millors que les altres i quedar-nos allà apalancades.”
Brigitte Vasallo
Brigitte Vasallo qüestiona molts dels principis de la lluita social i es pregunta fins a quin punt són una altra pedra a la paret del capitalisme, una manera de perpetuar un règim de poder on no només manen els de sempre, a més ho fan adoptant el llenguatge inclusiu dels que han lluitat per canviar els coses.
Les banderes de Brigitte Vasallo
La barcelonina Brigitte Vasallo ha fet de la frontera, l’heterodòxia, el mestissatge, la solidaritat i l’amor les seves principals banderes. Txarnega per convicció, feminista no identitària i pensadora inquieta, va ser cambrera, netejadora o marinera abans de convertir-se en periodista i escriptora de les realitats identitàries i sentimentals que sacsegen l’heteropatriarcat.
De les seves reflexions han nascut llibres honestos i radicals que ens parlen de pornoburques ravalers, terrors poliamorosos o mentalitats insanes. Amb el cor al seu Marroc d’adopció i el cap a la seva Barcelona natal, o potser al revés, la Brigitte ara desemmascara les trampes del llenguatge classista i, per això, avui l’hem convidada a l”Àrtic’, on sabem que cada paraula amaga mil significats.
