Gaston Core, el director de la sala Hiroshima, ens ve a veure a l”Àrtic’ just abans que la sala del Poble-sec tanqui les portes.
Un espai per a la programació més arriscada
Nascuda el 2015 en una antiga fàbrica d’ascensors, la sala Hiroshima va despuntar ben aviat en el panorama cultural de la ciutat per les seves propostes en el camp de les arts escèniques i, sobretot, de la dansa. Amb un ull posat en les veus joves i més agosarades, i l’altra en la programació internacional menys convencional, en poc temps va definir un segell propi que feia que qualsevol espectacle amb voluntat de trencar motlles tingués en aquesta sala la seva llar.
Al llarg dels seus gairebé set anys de vida, la sala Hiroshima de Gaston Core va servir de plataforma de llançament de noms com els de Núria Guiu, Aina Alegre, Amaranta Velarde, David Espinosa o Albert Arribas, a més de rebre artistes internacionals com Marlene Monteiro Freitas o Dana Michel. En total, per la Hiroshima hi han passat més de 300 companyies de 35 països.
Tot i les bones xifres del projecte de Gaston Core, la crisi del coronavirus, les dificultats per accedir a les ajudes públiques i la voluntat dels propietaris de l’immoble de treure’n més rendiment han abocat la sala al seu tancament. Quan el 2020 el mateix Gaston Core va avisar de la possibilitat real que la Hiroshima no anés més enllà del 2021, l’Ajuntament de Barcelona va intentar trobar una solució que permetés mantenir l’equipament obert, però ni això ha estat possible.
Dijous, 11, i divendres, 12 de novembre, la sala Hiroshima abaixarà el seu teló per última vegada, amb un solo de dansa anomenat ‘The very last northern white rhino’ i dirigit pel mateix Gaston Core. Caldrà veure quin serà el futur de les arts escèniques més arriscades a Barcelona, ara que quedaran orfes d’un dels seus centres de referència.
Ara mateix el sector s’ha recuperat, crec que hi ha molts més espais… i per espais em refereixo a contexts de programació on, per sort, podem veure dansa i donant el nostre suport a un artista en particular. O sigui que crec que s’ha recuperat moltíssim el sector i això és una alegria, perquè tot i que sales com la Hiroshima hagin de desaparèixer, hi ha altres llocs d’exhibició que obren i això és molt positiu.
A més, hi ha companyies que han tingut un bon suport i que han aconseguit fer-se un lloc internacionalment, i és a través d’aquetes que podem posicionar la ciutat. I crec que sí que Barcelona té un bon nom dins de l’escena internacional”
Gaston Core
El comiat de Gaston Core
L’argentí Gaston Core ha tocat tots els papers de l’auca de les arts escèniques: des del d’actor fins al de gestor. Format en interpretació, dansa i també comunicació audiovisual al seu país d’origen, va estudiar també direcció teatral i dramatúrgia a l’Institut del Teatre i va treballar de ballarí i actor, a més de ser un dels impulsors de la companyia La Zoològica.
Però el 2015, quan tot just trèiem el cap de la crisi, el Gaston va apostar per enriquir l’ecosistema cultural barceloní amb una sala al Poble-sec que ressonava a destrucció atòmica, però també a regeneració i esperança: la Hiroshima. Han passat sis anys, desenes d’espectacles de dansa, teatre, circ i música, i una pandèmia terrible, abans que la Hiroshima tanqui les portes aquest divendres amb un darrer espectacle, i per això l’hem convidat, per acomiadar càlidament des de l”Àrtic’ la Hiroshima com es mereix.
