En el panteó dels il·lustres precursors del cinema, d’aquells que es van atrevir a jugar amb un invent de possibilitats infinites que tot just acabava de néixer, hi té un lloc d’honor Segundo Víctor Aurelio de Chomón y Ruiz. Nascut a Terol i fill d’un metge militar molt aficionat a la fotografia, es va traslladar a París després dels seus estudis universitaris.
La presentació pública del cinema, el 28 de desembre del 1895, el va enganxar a la capital francesa, i és allà on, després d’una estada a Cuba per fer el servei militar, començarà a interessar-se per la vessant tècnica del setè art. I és que Chomón serà, juntament amb el francès Méliès, un dels pioners a l’hora de portar el color a les pel·lícules mitjançant unes plantilles que la prestigiosa productora Pathé va comercialitzar l’any 1903. Però l’enginyer convertit en cineasta ben aviat va començar a produir els seus primers projectes, i per fer-ho anirà saltant entre París i Barcelona, on rodarà, per exemple, ‘L’hereu de Can Pruna’.
Les innovacions tècniques de Chomón
Però més enllà dels sainets costumistes, dels documentals que rodava per la península o, fins i tot, dels primers films amb contingut científic de la història, ja amb el canvi de segle, Segundo de Chomón es va fer popular amb el perfeccionament d’una tècnica clau per als inicis del cinema: el pas de manivela.
La tècnica del pas de manivela consistia a simular el moviment d’objectes inanimats desplaçant-los de la seva posició de fotograma en fotograma. Aquest antecessor de l’animació contemporània va fer molta fortuna en mans de Chomón, que ho va fer servir en títols propis, però també en el seu treball com a especialista en efectes especials per a clàssics imprescindibles del primer cinema europeu. Com també faria Méliès, Chomón es va convertir en un expert en l’ús de miniatures, sobreimpressions en pantalla o jocs amb la perspectiva. Moltes d’aquestes tècniques les va poder aplicar a ‘Cabiria’, una de les primeres superproduccions del cinema europeu.
A la impressionant i fastuosa Cabiria, també podem veure la que va ser, potser, la major aportació de Segundo de Chomón al llenguatge cinematogràfic: el tràveling. El moviment en un mateix pla és un invent atribuït a Chomón, a partir d’una càmera muntada sobre un rudimentari suport amb rodetes.
Una mostra més del talent d’aquest cineasta inquiet, que va obrir el seu primer estudi al carrer de Joaquín Costa de Barcelona i que, amb el temps, va continuar batallant per establir una indústria cinematogràfica a l’estat. Tot plegat, en uns temps en què el llenguatge del setè art era un camí per traçar, i en què personatges com Segundo de Chomón van assentar les bases de tot el que ha vingut després, sempre sense deixar de jugar amb aquell aparell estrany que aconseguia la màgia de capturar el temps i l’espai en un feix de llum.
