Com cada any, el primer diumenge de maig se celebra el Dia de la Mare. Des de fa setmanes rebem missatges publicitaris que ens donen idees sobre els obsequis que els podem regalar. Veiem mares superheroïnes, abnegades, altruistes i sacrificades. I és que, segons els experts, aquest és el model que predomina quan s’ha de definir el paper de la mare en la ficció.
La publicitat i els formats audiovisuals tenen una tendència pràcticament innata de carregar d’estereotips la figura de la mare. Un exemple és la darrera campanya del centre comercial El Corte Inglés, que planteja la mare com una persona que abandona les seves necessitats envers els altres.
Segons Maria José Masanet, doctora en comunicació i professora de la UPF, “els missatges que fan una glamurització de l’abnegació són molt perillosos“. Masanet considera que, d’una banda, poden provocar el sentiment de frustració en altres mares que no s’ajusten al perfil proposat per les campanyes i de l’altre, poden induir a la resta de components de la unió familiar a pensar que no tenen cap responsabilitat en la criança.
La trampa d’aquests anuncis passa per la utilització d’una sèrie d’adjectius que, inicialment semblen positius, però que en realitat amaguen l’abnegació. Presenten una mare que deixa de banda les seves prioritats per dedicar-se al 100 % als altres.
Ben entrats al segle XXI els estereotips lluiten, però conviuen, contra nous escenaris i noves construccions. Mares professionals, mares en un nou escenari però que, generalment, acaben carregant amb l’educació dels fills.
Cal recordar que l’objectiu final de la publicitat és vendre, per tant “que els missatges que transmetin siguin estereotipats o no, no és el més important, l’important per a ells és vendre el producte”, afirma Masanet. Afegeix que “la publicitat, hauria de pensar en la responsabilitat social que té front al gran espai mediàtic que ocupa. El seu missatge arriba a mota gent.”
Les xarxes socials poden ser una arma contra els estereotips
Antigament es creia que l’espectador del format audiovisual funcionava com un agent passiu. Amb la irrupció de les xarxes socials s’està observant una tendència a combatre els missatges, certs anuncis o certs arguments amb els quals no s’hi està d’acord. La queixa social, algunes vegades, pot ser més viral que el missatge inicial i, fins i tot, pot impulsar-ne la rectificació. Les xarxes són un altaveu i atorguen un espai a l’espectador per tal que pugui adoptar una actitud activa front a les representacions mediàtiques que consumeix.
