Els germans Badia, Miquel i Josep, van ser assassinats el 28 d’abril del 1936 al carrer de Muntaner. Pistolers de la FAI tenien com a principal objectiu d’atemptar contra Miquel com a represàlia per la seva anterior campanya contra el pistolerisme des de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat.
Context de violència
El seu germà, Josep, va ser tirotejat en socórrer-lo. L’atemptat s’ha d’emmarcar en un context de violència sociopolítica previ a la Guerra Civil i amb els anys del pistolerisme dels anys 20.
L’autoria de l’assassinat es va atribuir a una banda de pistolers de la FAI, amb Justo Bueno Pérez com a cap visble, com a represàlia dels anys en què van patir la dura repressió de Badia. En un primer moment l’assassinat s’atribuïa a la Falange Española de las JONS i també es va especular en l’autoria de les Juventudes Antimarxistas. El cas es va tancar deixant en llibertat als imputats al no poder trobar proves suficients per incriminar-los.
Els germans Badia
Els germans Miquel i Josep Badia, procedien d’una família pagesa de Lleida. En la dècada dels anys vint van traslladar-se a Barcelona. Miquel, partidari d’un nacionalisme radical, ja durant la Dictadura va afiliar-se a La Bandera Negra (dependent d’Estat Català). Acusat de participació en el complot de Garraf, al juny del 1925 va ser detingut i empresonat fins a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, quan va ser amnistiat.
Al març de 1934, Miquel Badia és nomenat cap de serveis de la Comissaria General d’Ordre Públic de la Generalitat i esdevé sotscap de la policia a Catalunya. Inicia una campanya de persecució i violència contra els elements anarquistes, reprimint les vagues amb repressió al considerar-les il·legals.
Ho va explicar Jaume Clotet, periodista i historiador, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’, el març de 2018.
