L’edifici ubicat al número 57 del carrer Major de Sarrià acull un dels establiments emblemàtics i centenaris de la ciutat però també la que va ser la casa d’un dels poetes catalans més destacats del segle XX. Dues històries vinculades, que tenen com a protagonista la família Foix.
El març 1886, Josep Foix Ribera i la seva dona Paulina Mas Rubinat obrien una pastisseria que a dia d’avui encara és famosa per la varietat i excel·lència dels seus dolços. El matrimoni va tenir dues filles i un fill, en Josep Vicenç Foix, que hauria estat el cridat a seguir amb el negoci però que des de ben jove va mostrar la seva preferència i talent per les lletres i el pensament i que amb el temps es convertiria en un rellevant nom de les avantguardes del país.
J. V. Foix, poeta amb un peu a la pastisseria
Josep Vicenç Foix es va dedicar a la creació literària i va dur una intensa activitat pública, sempre es va mantenir vinculat al negoci familiar, amb més o menys presència segons el moment. De fet, l’esclat de la guerra civil el va empènyer a posar-se al capdavant de la pastisseria que es va convertir en una mena de refugi en un context de persecució política i intel·lectual.
Com explicava al 2017 Jordi Madern, cosí de J. V. Foix que va entrar com a aprenent el 1952 i va esdevenir gerent de la pastisseria, l’empremta del poeta en el dia a dia de la pastisseria es notava en detalls com els versos que incloïa en alguns dolços o la redacció dels rètols de la botiga jugant amb paraules similars en català i castellà per evitar represàlies durant la dictadura de Primo de Rivera. Madern també recorda com un dia de molta feina en època de panellets, el poeta es va posar a ajudar i els feia ‘més ràpid que molts dels treballadors’.
La casa de J. V. Foix a Sarrià
A la primera planta de l’edifici, hi havia l’habitatge de la família Foix. Es conserva l’habitació dels pares, on va néixer J. V. Foix, el 28 de gener de 1893, i les seves germanes. També elements com una petita capella a la Mare de Déu del Roser, que en parla de la profunda religiositat de la mare del poeta.
Poeta però també assagista i periodista, l’obra completa de J.V. Foix va quedar reunida en diversos volums que comprenen producció realitzada entre 1974 i 1985. D’entre els títols publicats, destaquen el seu primer poemari, ‘Sol, i de dol’, ‘Les irreals omegues’, ‘Diari 1918’ o ‘Cròniques de l’ultrason. L’Estació’.
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser distingit amb diversos guardons, entre ells el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1973, la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona el 1980, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1981 i el Premio Nacional de las Letras Españolas el 1984.
