La família del periodista Josep Maria Huertas Claveria -la seva vídua, Araceli Aiguaviva, i el seu fill, Guillem Huertas- ha fet efectiva aquest dilluns l’entrega del seu fons a la Biblioteca de Catalunya. Hi ha més de 4.500 llibres, molts sobre Barcelona i els barris, i també documentació personal de l’escriptor que fa referència al procés judicial que va viure.
La biblioteca personal de Huertas Claveria
Huertas Claveria tenia una biblioteca personal on guardava els seus llibres, més d’un centenar, i també obres d’altres autors. Una de les particularitats dels exemplars és que tenen dedicatòries dels escriptors i també s’hi poden llegir les anotacions que hi feia Huertas Claveria. La majoria de llibres del seu llegat parlen sobre Barcelona, també sobre els barris de l’extraradi i els seus veïns a qui donava veu per conèixer les seves necessitats. Aquesta tasca servia perquè els barcelonins coneguessin de primera mà algunes barriades marginals. D’obres també n’hi ha sobre el moviment obrer, la Guerra Civil, el franquisme, el socialisme, la filosofia, la literatura i el periodisme.
El seu llegat no s’acaba aquí. Hi ha també centenars de revistes, moltes locals, satíriques i reivindicatives, i fins i tot obres de teatre que va escriure.
Un article que el va dur a la presó
Hi ha un fet que va marcar la seva vida. L’any 1975 el periodista va publicar al diari ‘Tele-eXprés’ un article que parlava sobre els “meublés” (cases de cites) en el qual explicava que estaven regentades per les vídues dels militars. Aquesta notícia va generar molta polèmica a les acaballes de la dictadura franquista que va portar el periodista a ingressar a la presó. Se’l va acusar d’injúries a l’Exèrcit i el van condemnar a dos anys de reclusió, que finalment es van reduir a vuit mesos. El procés judicial que va viure va quedar recollit en diferents documents que també han estat entregats a la Biblioteca de Catalunya.
Tot el fons que ha arribat ara a l’equipament haurà de ser catalogat perquè en els pròxims mesos els ciutadans puguin consultar-lo. Segons la Biblioteca de Catalunya, aquesta col·lecció està dirigida a les persones que estudiïn els darrers anys del franquisme i també els estudiosos de la premsa.
El seu periodisme, caracteritzat per ser compromès, va arribar el 2011 al Palau Robert en format mostra a través de textos, fotografies i documentals. La figura del periodista barceloní va ser reconeguda amb un plaça a la ciutat que porta el seu nom.
