Les músiques populars africanes sorgeixen a partir de finals del segle XIX en un context urbà íntegrament colonial, com una mescla d’elements de les cultures locals i occidentals, de l’islam i de les diàspores negres de les Amèriques. Podríem dir que la història de les músiques populars comença a les zones costaneres amb els mariners i estibadors, que des de l’inici del segle XX creen grups portuaris que combinen melodies i ritmes africans amb instruments moderns.
Els nous sons, però, sorgeixen entre 1957 i 1980 (a Sud-àfrica al 1994), de nord a sud, quan els estats africans es van anar independitzant. Va comença Ghana celebrant-la al compàs del guajeo afrocubà ‘Ghana Freedom’, del rei del highlife musical E.T. Mensah. La van seguir les nacions colonitzades per anglesos i francesos, després les portugueses i, finalment, les que estaven sota el règim de l’Apartheid. Durant més de dues dècades es van alternar guerres i assassinats de líders independentistes amb les alegries, crits d’esperança i himnes de resistència. La música es va convertir en el mitjà de comunicació dels moviments d’alliberament africans. En aquest programa de ‘Radio Africa’ us proposem un recorregut pels sons que sorgeixen durant aquesta època.
