Als anys 60 va arribar el disseny als objectes quotidians, fins al punt que un setrill va acabar en un museu. El setrill de Rafael Marquina resol amb enginy i eficàcia el problema de degoteig, i demostra que el disseny fa evolucionar els objectes.
Un setrill de museu
Rafael Marquina era arquitecte i va ser un pioner en el disseny industrial creant tota mena de productes, des de mobles a electrodomèstics, que li van permetre guanyar el Premi Nacional de Disseny. Obsessionat perquè el disseny industrial millorés el procés de fabricació i que sempre garantís que l’ús del producte fos al centre, va deixar un llegat indiscutible en aquest camp.
Les còpies van popularitzar el setrill
Des del Disseny Hub Barcelona (DHUB) Barcelona, on el setrill ocupa un lloc destacat, la dissenyadora Nani Marquina, filla de Rafael Marquina, explica al ‘Va passar aquí‘ que el setrill es va dissenyar l’any 1961 pensat per solucionar un problema quotidià, les gotes d’oli que relliscaven. La seva funcionalitat i l’estètica de seguida es van donar la mà i van ser la clau de l’èxit d’aquest producte, que ha donat la volta al món com a la setrillera d’oli i vinagre típica catalana.
La també dissenyadora i filla de Rafael Marquina, Carlota Marquina, assegura que és un dels dissenys més copiats, i rebla “el fet que tingui tantes còpies l’ha fet més popular”. De fet el mateix Rafael Marquina va fer diverses versions del seu popular setrill.
